• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

CRESTALL

m.

agric.

constr.

Fon.: [kɾəs’taʎ]

1 m. agric. Cavalló, munt de terra que separa dos solcs.

2 m. constr. Línia de teules posades sobre l’aresta que formen els dos aiguavessos de la teulada.



CITACIONS LITERÀRIES:

Jordi Llavina (6/5/2015), “Presentació Pais de vent”: «hem parlat de l’hort de l’avi amb el meu pare: del reixat de crestalls que hi feia amb una aixada».


LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. CRESTALL m. || 1. Cresta de muntanya. || 2. Munt de terra que limita lateralment dos solcs de sembradura o de reguiu, o dues taules d'hort (Conflent, Vallès, Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, Sta. Col. de Q., Mall., Men.). || 3. Carena de la teulada (Priorat, Camp de Tarr.). || 4. La part convexa de les teules entre dos recs de la teulada (Gandesa).
DIEC. CRESTALL 

1 m. Cavalló 1. (Munt de terra entre dos solcs. Munt de terra més alt que separa un conreu de l’altre.)
2 m. Cresta 2 i 3. (Part sortint i estreta de certes coses que recorda per la seva forma i posició la cresta d’un gall. Banda del tall en una eina que a l’altra banda de l’ull té una punta o un bec.)

3 m. Crestallera. (Línia de teules posades sobre l’aresta que formen els dos aiguavessos de la teulada.)






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat