• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

CREUERA

f.

alim.

ramad.

Fon.: [kɾə’weɾə]

1 f. Cosa que te forma de creu.

2 f. alim. A Vilafranca, cernedor de farina.
3 f. ramad. Part de l'esquena d'un animal de peu rodó, on s'encreuen els ossos de les potes de davant amb els de l'espinada.



LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. CREUERA f.
Cosa que té forma de creu. Especialment:
|| 1. Creu de l'espasa. || 2. Travesser de fusta situat a l'extrem superior del mànec de la fanga, i damunt el qual pitja el llaurador per fangar (Rupit). || 3. Travesser fix a mitjan mànec de la dalla, i que serveix d'agafador (Rupit, Ripoll). 
|| 6. Peça de ferro que sosté i ferma el fusell dels carros de torn (Barc.).
|| 8. Punt on s'uneixen les quatre canyes de la gàbia d'asprar tomaques (Pineda).
|| 11. Llargada d'una verga de vaixell, i la de la vela corresponent (Barc.).
|| 12. La vora d'una vela per la qual s'uneix a la seva verga o arbre (Barc.).
|| 14. Golès, part de l'esquena d'un animal de peu rodó, on s'encreuen els ossos de les cames de davant amb els de l'espinada (Vic, Ponts).
|| 15. pl. Cernedor de farina (Vilafr. del P.).
|| 16. pl. Bastonets units formant creu i envescats per la punta, que es posen entre les branques d'un arbre i serveixen per agafar ocells (Vic, Sort, Balaguer, Sta. Col. de Q., Gandesa, Tortosa).
|| 17. Planta de la família de les rubiàcies: Galium cruciatum Scop. (Vic, Pla de Bages, Vallès). Té el tronc ple de pèls, les flors grogues i el fruit globular glabre. Es fa per llocs ombrívols.
|| 18. Au aquàtica de l'orde de les palmípedes: Mergus albellus i Mergus merganser (Vayreda Fauna). També en diuen bec-de-serra (V. bec, III, || 4).
|| 19. En el joc de juli, fer creueres és botar a la corda encreuant els braços (Manacor).

DIEC. CREUERA f.
1 f. Travesser de la guarnició d’una espasa.
2 f. En certs quadrúpedes, part de l’esquena on l’ossada que forma les extremitats anteriors s’encreua amb l’espinada.
3 f. Herba perenne de la família de les rubiàcies, de fulles verticil·lades i flors grogues, que es fa als herbassars humits (Cruciata laevipes).
4 f. Conjunt de dos o més travessers, rectes o corbats, que formen el travat de les parts baixes dels peus de diversos mobles.






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat