f. | alim. ramad. | |
1 f. Cosa que te forma de creu.
2 f. alim. A Vilafranca, cernedor de farina.
3 f. ramad. Part de l'esquena d'un animal de peu rodó, on s'encreuen els ossos de les potes de davant amb els de l'espinada.
DCVB. CREUERA f.
Cosa que té forma de creu. Especialment:
|| 1. Creu de l'espasa. || 2. Travesser de fusta situat a l'extrem superior del mànec de la fanga, i damunt el qual pitja el llaurador per fangar (Rupit). || 3. Travesser fix a mitjan mànec de la dalla, i que serveix d'agafador (Rupit, Ripoll).
|| 6. Peça de ferro que sosté i ferma el fusell dels carros de torn (Barc.).
|| 8. Punt on s'uneixen les quatre canyes de la gàbia d'asprar tomaques (Pineda).
|| 11. Llargada d'una verga de vaixell, i la de la vela corresponent (Barc.).
|| 12. La vora d'una vela per la qual s'uneix a la seva verga o arbre (Barc.).
|| 14. Golès, part de l'esquena d'un animal de peu rodó, on s'encreuen els ossos de les cames de davant amb els de l'espinada (Vic, Ponts).
|| 15. pl. Cernedor de farina (Vilafr. del P.).
|| 16. pl. Bastonets units formant creu i envescats per la punta, que es posen entre les branques d'un arbre i serveixen per agafar ocells (Vic, Sort, Balaguer, Sta. Col. de Q., Gandesa, Tortosa).
|| 17. Planta de la família de les rubiàcies: Galium cruciatum Scop. (Vic, Pla de Bages, Vallès). Té el tronc ple de pèls, les flors grogues i el fruit globular glabre. Es fa per llocs ombrívols.
|| 18. Au aquàtica de l'orde de les palmípedes: Mergus albellus i Mergus merganser (Vayreda Fauna). També en diuen bec-de-serra (V. bec, III, || 4).
|| 19. En el joc de juli, fer creueres és botar a la corda encreuant els braços (Manacor).
DIEC. CREUERA f.
1 f. Travesser de la guarnició d’una espasa.
2 f. En certs quadrúpedes, part de l’esquena on l’ossada que forma les extremitats anteriors s’encreua amb l’espinada.
3 f. Herba perenne de la família de les rubiàcies, de fulles verticil·lades i flors grogues, que es fa als herbassars humits (Cruciata laevipes).
4 f. Conjunt de dos o més travessers, rectes o corbats, que formen el travat de les parts baixes dels peus de diversos mobles.