CREU

Cruañes L’Arboç, p 63: «Creu de guineu (Linum gallicum). Marges de la Plana del Cosme.»

DCVB. Creu del Nord: figura formada pels estels més brillants de la constel·lació del Cigne. Els seus noms vulgars són: [...] Creu del mal lladre (Costa de Ponent).

Toponímia

Santes Creus

Del Web del Grup d’estudis Toponímia de l’IEP:

·       La Creu, a Bellvei, Cubelles, les Cabanyes, Olivella, Pontons, Sant Pere Ribes, Sant Pere Riudebitlles, Torrelles i el Vendrell.

·       La Creu de Coma-ruga al Vendrell; la Creu de Pedra, a la Bisbal i Mediona; la Creu d’Ordal a Subirats i la Creu de Sant Salvador a Vilafranca.

·       La Creu vermella, a la Bisbal, Font-rubí i Sant Martí Sarroca.

·       El Fondo de la Creu a Sant Pere Ribes.

·       La Font de la Creu a Sant Martí Sarroca i Sitges.

DCVB. CREU f.: 
I. || 1. En l'antiguedat, patíbul consistent en un pal ficat verticalment en terra i travessat per un altre pal horitzontal, on es feien morir lligats o clavats certs reus.  || 2. especialment, Patíbul de la forma indicada, en el qual mori Jesucrist. [...]
|| 3. La religió cristiana. || 4. fig. Càrrega moral; sèrie continuada de penes o sofriments. «Quina creu més feixuga la meva!». «Fa vint anys que porto aquesta creu». «A aquesta casa s'hi ha ben girat la creu»: ho diuen per significar que a tal casa són molt perseguits de la dissort (Empordà). Ajudar a portar la creu: ajudar a qualcú a suportar els treballs i penalitats. [...] La creu del matrimoni: conjunt de tribulacions anexes a l'estat matrimonial.
II. || 1. Objecte que representa la creu de Jesucrist. Creu de terme: monument en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on fineix el terme d'una vila o ciutat.  Creu coberta: creu de terme protegida per teulada o cúpula, a manera de templet o baldaquí. Creu processional: la que va posada a l'extrem d'un pal i es porta alçada a les processons. Creu pectoral: la que duen penjada pel coll els prelats de l'Església. Creu dels albats: creu petita amb què es fa precedir l'acompanyada d'un albat.  Creu alçada: la creu processional que es porta en una cerimònia, especialment en un soterrar.  Dret de la creu: dret o costum de cobrar certa quantitat de diners els rectors per anar a cercar un mort de la parròquia amb creu alçada (Vallès). [...] Creu dels improperis: la creu de fusta que es porta dreta darrera els armats en la processó del Divendres Sant, i a la qual van penjats en figura els instruments de la Passió. Creu grega: la que té els quatre braços iguals de llargària. Creu llatina: la que té un braç més llarg que els altres tres. Creu bastonada: la que està formada de bastons encreuats, deixant veure pels buits el camp de l'escut. Creu bordonada: la que té els extrems acabats en un bordó de pelegrí. Creu florençada: la que té els braços acabats en flor de lis. Creu funiculada: la formada de cordes retorçudes. Creu papal: creu llatina amb tres travessers horitzontals. Creu potençada: aquella els braços de la qual tenen forma de T. Creu patuda: la que té els braços en forma de triangle isósceles. Creu gammada: la que té els braços en forma de γ (gamma). Creu de Sant Andreu o de Santa Eulàlia: la de braços inclinats, que forma una X. Creu de Sant Antoni: la que té forma de tau (T), és a dir, que li manca el braç de dalt. Creu svàstica: la que té els braços doblegats en angle recte.
|| Especialment: a) Ornament en forma de creu, usat com a insígnia de certs títols, com a condecoració per fets heroics o de gran mèrit, etc.  Gran Creu: creu que és insígnia de certes ordes a les quals es concedeix importància extraordinària. Creu de Malta: la insígnia dels cavallers de Sant Joan de Malta, que és patuda i de braços iguals i molt amples. Creu de Sant Jordi: creu grega vermella, molt usada en l'heràldica catalana; era la creu de l'orde militar de Sant Jordi d'Alfama, que després fou incorporada a la de Montesa. Creu de Montesa: creu grega vermella orlada d'un filet negre; modernament ha estat reformada i consisteix en una creu grega vermella florençada amb flors de lliri negres. Creu del Sant Sepulcre: creu grega vermella potençada i cantonada amb quatre petites creus semblants. Creu Roja: institució benèfica sanitària internacional, que té per emblema una creu vermella sobre fons blanc.—b) Joiell en forma de creu que les dones duen penjat pel coll (Cat., Val., Bal.). [...]
III. Allò que presenta forma de creu.
|| 1. Disposició en forma de creu, és a dir, d'una línia travessada per una altra. Posar-se braços en creu: posar-se amb els braços entravessats formant una espècie de creu. 
|| 2. Segell o figura en forma de creu. Fer la creu o el senyal de la creu: fer amb el moviment de la mà la figura d'una creu, com a senyal de cristianisme, com a recurs contra el diable, per a beneir, etc. Fer la creu a algú: casar-lo, unir-lo en matrimoni cristià. Fer-se creus d'una cosa: estar-ne molt admirat, considerar-ho quasi inversemblant. [...] Creu d'ovella: senyal en forma de creu, que es fa a les ovelles d'una propietat per distingir-les de les altres.  Fer creu: complir amb el precepte pasqual; portar a la sacristia el butlletí de la confessió perquè hi facin la senya indicadora d'haver-se complit el dit precepte (Valls, Gandesa). Fer creu: passar ratlla per damunt un compte ja cobrat; anotar la cancel·lació d'un deute. Fer creu: marcar una desena de coses, entre gent analfabeta, fent una ratlla travessera a la que indica la unitat que fa deu. Tenir les quatre creus: tenir quaranta anys. Tenir vuit creus: tenir vuitanta anys (Ross., Ripollès, Empordà). Fer creu o fer la creu a una cosa: acomiadar-se'n per sempre, formar el propòsit de no acostar-s'hi mai més. 
|| 3. Objecte en forma de creu. Especialment: a) Revers d'una moneda, on hi solia haver gravada una creu o un escut dividit en creu. Cara i creu o cap i creu (Cat., Val.), o cart i creu (Mall.): joc d'atzar en què es llencen monedes a l'aire i les guanya el qui ha endevinat la cara de la moneda que restaria visible en haver caigut la moneda a terra [...] .—b) Moneda en general, i en especial moneda de poca vàlua.—c) Els dos travessers en forma de X que aguanten la plataforma de la carreta damunt l'eix (St. Feliu de G., ap. Griera Tr.).—d) Travesser que separa el mànec de la fulla d'una arma blanca.  e) pl. Conjunt dels dos o tres llistons, canyes, cordills, etc., que es passen entre els fils d'un ordit i entre les cordes de l'aparell on es llegeixen els dibuixos jacquard, amb l'objecte de mantenir completament esclarits i cada un en son lloc els esmentats fils o cordes (Pons Ind. text.). Creus a l'anglesa: les que es posen en el tissatge de la plana quan els fils d'ordit queden encreuats de dos en dos consecutius. Creus a la catalana: tenen el mateix objecte que les creus a l'anglesa: destriar l'ordit entre els lliços i el catxapit de darrera, però passen aparellats com a la peça, i si un fil es trenca, el que resta sol a les creus serveix de guia (Salvat Dicc.). Creus a l'espanyola: aquelles en què els fils de l'ordit queden encreuats d'un a un, distribuïts tots els parells en un mateix nivell i tots els imparells en un altre (Pons Ind. text.)—f) Peça de fusta rectangular, sostinguda per un travesser, a la qual van ficats els carrells de filar i fer cordell (Empordà, Gir., Barc., Cast., Val.). [...] —l) La part de la xemeneia que tapa el fumeral.  [...] — o) Punt on s'entravessen els braços amb l'arbre d'una balança.—p) Part central i més gruixuda d'una verga de nau, que equidista dels penols o extrems de la mateixa verga (Cat., Val., Bal.). Embarcació de creu: la que té aparell vertical a la proa. Vent de la creu: el que permet posar les veles en creu.—q) Estar a la creu: estar el llagut apartat del canal o corrent que passa a un punt de poca fondària —r) Part inferior de la canya de l'àncora, on convergeixen els braços d'aquesta; per ext., Cadascun dels braços d'una àncora, a l'extrem dels quals van les ungles. «Una àncora de dues creus, de tres creus, etc.»—s) Lloc on desemboquen o d'on parteixen quatre camins.—t) Enforcadura, lloc d'un arbre d'on parteixen dues o més branques (Tamarit, Fraga, Mequinensa, Calasseit, Tortosa). [...].—v) Golès, part del cos dels animals de peu rodó en la qual els ossos de les extremitats anteriors s'encreuen amb l'espinada (or., occ., bal.).—w) Creu geomètrica: instrument òptic amb certes graduacions per a observar les altures de les estrelles i midar qualsevol distància i elevació.

—x) Creus de Malta: planta cariofil·làcia de l'espècie Lychnis chalcedonica L., que fa les flors vermelles o color de carn i es conra en els jardins. —y) Creu de Sant Antoni: planta espinosa, de flors grogues i fruit quasi globós: Tribulus terrestris (Val.).—z) Creu del Nord: figura formada pels estels més brillants de la constel·lació del Cigne. Els seus noms vulgars són: Creu dels albats (Bagà), Creu de l'albat (Barc.), Creu de Caravaca (Costa de Llevant), Creu del mal lladre (Costa de Ponent), Creu de Sant Andreu (Mall.).—zz) Creu del Sud: constel·lació formada per cinc estels molt brillants, prop del Centaure.

DIEC. CREU.
1 1 f. Instrument format per un pal clavat verticalment en terra, travessat per un altre d’horitzontal, on es feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
1 2 f. Creu en què Jesucrist fou clavat i mort. El davallament de la creu. La santa Creu. La vera Creu.
1 3 fer-se creus d’alguna cosa Admirar-se, estranyar-se, davant quelcom d’insòlit, d’extraordinari, d’increïble. Què dius ara? me’n faig creus que s’hagi casat.
2 f. Religió cristiana. Els missioners portaren la Creu al continent americà. Combatre per la Creu.
3 1 f. Allò que és causa de sofriment per a algú tot al llarg de la seva vida. Tots portem la nostra creu. Aquest fill serà la meva creu. La creu que Déu m’ha enviat.
3 2 creu del matrimoni Expressió amb què hom significa els deures matrimonials.
4 1 f. Monument, objecte, que figura la creu on va morir Jesucrist. Una creu de pedra. Una creu d’argent. La creu de la parròquia. La creu pectoral del bisbe.
4 2 creu de terme Monument de pedra en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on s’acaba el terme d’un poble o d’una ciutat.
5 1 f. Figuració decorativa de la creu cristiana.
5 2 creu alta Creu processional. (Creu posada a l’extrem superior d’un pal cilíndric.).
5 3 creu de Malta Creu que té els quatre braços triangulars i iguals units al centre pels angles.
5 4 creu de Sant Andreu Creu en forma de X.
5 5 creu de tau Creu llatina abscissa a la qual falta l’extremitat superior.
5 6 creu grega Creu que té els quatre braços iguals.
5 7 creu llatina Creu que té el braç inferior més llarg que els altres i el superior, més curt.
5 8 creu processional Creu posada a l’extrem superior d’un pal cilíndric.
6 f. Condecoració en forma de creu o d’estel de quatre puntes usada per certs ordes corresponent a certes preeminències o distincions oficials. La Creu de Carles III. La Creu de la Legió d’Honor. Gran Creu.
7 1 f. En heràld., peça fonamental que resulta de la unió del pal i de la faixa, que s’acostuma a qualificar de plena quan toca les vores de l’escut.
7 2 creu estreta Creu plena reduïda a la meitat de la seva amplària.
8 1 f. Senyal o marca en forma de creu. Vet ací la llista dels subscriptors: els senyalats amb una creu ja han pagat.
8 2 creu de registre [o creu de puntura] Creu situada a cada marge d’un imprès, que dona raó de les diverses tintes i colors utilitzats en la impressió a més d’una tinta.
8 3 fer la creu a un mot escrit Indicar amb una creu que no compta, que ha d’ésser suprimit.
8 4 fer la creu a algú o a alguna cosa [o fer creu i ratlla a algú o a alguna cosa] No voler-ne saber res més. No em parlis mai més d’aquell brètol: ja li he fet creu i ratlla.
9 f. En màt., signe gràfic que indica l’operació de sumar (+) o la de multiplicar (x).
10 1 f. Lletra X.
10 2 f. Desena d’anys.
10 3 passades les quatre creus Passats els quaranta anys.
11 1 f. creu gammada Creu que té tots quatre braços doblegats en angle recte.
11 2 en creu loc. adj. a) Disposat formant una creu. Dues fustes en creu reforçaven el fons de la cistella. A l'horitzó es veuen uns núvols en creu sobre un cel de color malva.
11 2 en creu loc. adj. b) Estesos perpendicularment al cos, a costat i costat, s'aplica als braços. S'estava agenollat i amb els braços en creu.
12 1 f. Revers d’una moneda, que sovint porta gravada una creu. Jugar a cara o creu. Què vols? Cara o creu?
12 2 f. Revers d’una medalla.
12 3 f. Peça de moneda.
12 4 no tenir una creu per a tapar-se un ull No tenir cap diner.
12 5 f. Cara del paper més rugosa i amb les fibres més curtes.
13 1 f. Part d’un instrument o d’un objecte que travessa formant creu l’eix o la part principal. La creu d’una àncora. La creu d’una espasa, d’una daga.
13 2 creu d’un arbre Entreforc 1. (Bifurcació, especialment del tronc d’un arbre.)
13 3 f. Creuera 2. (En certs quadrúpedes, part de l’esquena on l’ossada que forma les extremitats anteriors s’encreua amb l’espinada.)
13 4 f. Forma que té la planta de moltes esglésies.
13 5 f. Parell de bastonets entravessats dins el rusc per a sostenir les bresques.
13 6 f. Conjunt de dos o tres llistons, barretes, canyes o cordons entre els quals hom encreua els fils d’un ordit o les cordes d’un aparell jacquard a fi de mantenir-los destriats i en la posició deguda i per trobar-los més fàcilment si es trenquen durant l’operació de teixir.
13 7 prendre la creu Classificar els fils d’ordit i passar-los per sobre o per sota de les barretes de la creu, de manera que s’encreuin entre les dites barretes.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat