CROSSA1
f. | castell | |
1 f. Bastó amb un travesser a sobre que se situa sota l’aixella i un agafador a la part central, que serveix per recolzar-se a aquells que no poden caminar bé.
2 f. Bastó amb el cap superior corbat, que serveix per a ajudar-se a caminar.
3 f. cast. Conjunt de castellers que, situats sota les aixelles dels baixos, reforcen el basament d’un castell.
4 f. cast. Casteller de la crossa.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Brotons Enciclopèdia castellera VI, p 189: Crossa: Per la funció que fa aquest casteller posant el seu muscle sota l’aixella del company auxiliat.
Baig Tècnica castellera apud Miralles Fem pinya, p 84-85: LES CROSSES: Son el suport del baix. Es situen de manera que la seva espatlla estigui en contacte amb l‘aixella del baix, i el cap entre aquest i l’agulla. La resta del cos està en contacte amb el baix, de tal manera que entre les dues crosses aquell queda fermat lateralment. La seva posició dintre la pinya és un xic incòmoda, i per tant cal que siguin molt conscients de la seva missió, puix que d’ells depèn que el baix treballi còmodament.
Miralles Eloi Fem pinya, p 91-94. CROSSES: Individus que afermen els baixos, col·locant la seva espatlla sota les aixelles d’aquests. Cada baix porta dues crosses. També s’aplicava aquesta denominació als castellers que formaven part del “forro” en els castells d’aqueixa modalitat.
ONOMÀSTICA:
antroponímia
Jaume Casanova Cortès Crossa: Eloi Miralles, a Brotons Enciclopèdia castellera 7, p 65: «... (Vilafranca 1941-1982). Cronista casteller a El Correo Catalán, el primer de llarga durada de l’època moderna. [...] el seu paper més rellevant en el món de la castellística li vingué a redós de la Crònica castellera que publicà setmanalment, des de finals del 1971 i gairebé fins a la seva mort en les pàgines d’El Correo Catalán,
amb la quals cosa es postulà com el primer cronista casteller ‒signava amb el pseudònim de Crossa‒ que tractava el fet casteller amb una periodicitat contrasada.»
literatura:
Crossa, accèsit del premi periodístic biennal “Força, Equilibri, Valor i Seny”, d’articles sobre castells.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB CROSSA (dial. clossa, i ant. escrit croça). f. I. Bastó que té un extrem corbat o amb travesser. Especialment: || 1. Bastó amb el cap superior corbat, que serveix per a ajudar-se a caminar. || 2. Bàcul de prelat. || 3. ant. Mènsula esculturada en forma de cap de bàcul bisbal, que tallaven els artistes medievals per aguantar cossos volats. Les respatlleres del cadirat del cor de la Seu de Mallorca acaben en uns dosserets volats, i els aguanten unes mènsules d'aquelles anomenades crosses. || 4. Bastó acabat en un travesser una mica corbat, damunt el qual carreguen el pes del cos per sota l'aixella els coixos i convalescents per poder caminar. || 5. Bastó llarg que a certa alçada té una espècie de mènsula damunt la qual es posa el peu, i així amb dos d'aquests bastons es pot caminar sense tocar amb els peus en terra, sia per no mullar-se, sia per jugar, etc. || 6. Bastó acabat en una forqueta, damunt la qual es fa descansar una de les barres horitzontals que serveixen per a portar unes andes o tabernacle, baiard, etc., a fi que els portadors puguin reposar; cast. horquilla. a) Parar crossa: aturar-se a un lloc per temps relativament llarg;—per ext., Establir-se, domiciliar-se a un lloc determinat. || 7. La peça inferior i més gruixuda de la canya de pescar, dins la qual va endollada la part superior més prima o cimerol (Blanes). || 8. Palanca a l'extrem de la qual hi ha el moixó que serveix de reclam i aleteja en moure's la dita palanca, per caçar ocells (Gandesa).
|| 9. Crossa d'enraiar: la peça que serveix per a mantenir els rais fixos quan s'enraien (Griera Tr.). II. Allò que serveix per a sostenir una persona o cosa i impedir que caigui. Especialment: || 1. fig. Persona que amb el seu ajut o protecció en sosté una altra de més dèbil, impedint que s'arruïni, que resti desemparada o sola, etc. || 2. Cada un dels homes que en els castells dels xiquets de Valls es posen com a reforç a les fileres inferiors per impedir que el castell s'esbuqui (Valls).
DIEC CROSSA 1 1 f. Bastó amb la part superior corbada. 1 2 f. Bastó pastoral signe de l’autoritat episcopal o abacial, acabat en voluta. 1 3 f. Bastó de fusta, de metall o d’un altre material, amb una peça al capdamunt en què recolza l’aixella o el colze i amb un agafador a la part central. El fals coix va llençar les crosses i es va clavar a córrer.
2 f. Peça inferior i més gruixuda d’una canya de pescar, en què va endollat el cimerol.
3 f. crossa de l’aorta Part corba de l’aorta entre les porcions ascendent i descendent.
4 1 f. Conjunt de castellers que, situats sota les aixelles dels baixos, reforcen el basament d’un castell. 4 2 m. i f. Casteller de la crossa.
