CRUMULL CURULL
m. | vitic. | |
m. vitic. Porció d'un contingut que s'eleva per damunt les voreres del recipient que el conté i, especialment, en les portadores de raïm.
COMENTARIS:
Els curulls que vessaven de les portadores podien ser indicis de bona collita.
Derivació
curullar, caramull.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt Vocabulario viña, p 58: «CRUMULL. Porción de vendimia de forma más o menos cónica que como añadidura se coloca sobre el rasero de las comportas.»
EXEMPLES:
CITACIONS LITERÀRIES:
Alsina Mesures, p 49: «... un mateix instrument de mesura podia tenir equivalències diferents segons que es donessin rases o curulles (dites també caramullades o a caramull), fluixes o rodades (o amb cop) o bé amb torna.»
Guimerà, del poema “Poblet”: «De tihons y de fexines | les trones han curullat».
Raventós Verema, p 92: «S’hi fa lo curull amb raïms no xafats...»
Rius Morgades Alt Penedès, p 84: «he vist moltes tractorades de raïms a dojo amb curull, o sia amb escreix de càrrega.»
Rius Torelló, Miquel: Pregó Festa major (La Granada 2016): «els remolcs dels tractors curulls cap al Celler».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB CARAMULL (i ses variants corumull, cormull, crumull). m.
I. Porció d'un contingut que s'eleva per damunt les voreres del recipient que el conté (pir-or., or., occ., val., bal.). —Mesurar a caramull: mesurar sense passar la rasadora, deixant que el gra o altra cosa que es mesura sobresurti de les voreres de la mesura. Fer caramull (un recipient): estar ple amb excés. «Aquesta olla fa caramull». «Sa mesura està a caramull». || 2. per extensió: a) La part superior d'un paller, disposada en forma cònica (Urgell, Horta de Val., Pego, Mall.).—b) Les pedres que van posades damunt la volta del forn de calç (Eiv.).
II. Munt; conjunt de coses posades unes damunt les altres (or., occ., val., bal.). Dir mentides a caramulls: dir moltes mentides. Especialment: a) El munt de gra que roman enmig de l'era després de traspalar i abans d'ererar (Mall.).—b) Fer caramulls, a la vinya: fer un munt de terra al voltant de cada cep, després d'empeltar-los (Mall.).—c) Esser un caramull de nirvis: esser una persona molt nerviosa (Mall.).
DCVB. CRUMULL m. Caramull (Lacavalleria Gazoph.). És forma usada en valencià.
DCVB CURULL || 1. m. Porció d'un contingut que s'eleva per damunt les voreres del recipient que el conté (or., occ.). a) A curull o amb curull: ple fins a fer caramull. || 2. m. a) Les teules, rajoles o pedres posades al cim d'una xemeneia per evitar que hi entri la pluja.—b) Piló de terra damunt la palla del paller (St. Feliu de G.). || 3. adj. Ple a vessar.
DIEC CARAMULL 1 1 m. Porció d’un contingut que sobresurt de les vores del recipient que el conté. Fer caramull. Llevar el caramull. El caramull d’un gelat. 1 2 a caramull loc. adv. a) Formant caramull. Una mesura de blat a caramull. Un plat d’arròs a caramull. 1 2 a caramull loc. adv. b) En abundància. 1 3 caramull d’un paller Porció superior, de forma cònica. 2 1 m. Munt 2 (Conjunt de coses les unes sobre les altres formant una elevació). Un caramull de pedres, de bales, de rocs. 2 2 m. Munt de gra que resulta de la batuda d’un dia. Fer el caramull després de la batuda. 3 m. Darrer complement, el grau més elevat al qual arriba alguna cosa.
