CUA

Cruanyes L’Arboç, p 56: «Cua de rata (Polypogon monspeliensis). Riera de Marmellar.»

Giralt Vocabulario viña, p 46: CUA DE RATA. Polypogon monspeliensis.

Salvadó Recull, p 207: CUA-ROIG. Cotxa cua-roja Phoenicurus phoenicurus.

Vives Milà Coses abans, p 44: «fortes llampegades de color vermellós, que en diem: cua-roges.»

Vilà Sitges festa major, p 35: «Cua! És el crit donat al portador del drac per indicar que li calen foc a la cua, fet pel qual s’abaixa convenientment.»

DCVB. 1. CUA o COA f. I. || 1. Prolongació més o menys llarguera de la part posterior del cos de molts animals vertebrats.  || 2. Conjunt de plomes situades a la part posterior del cos d'un ocell.  || 3. La part posterior i més prima del cos de certs animals, especialment dels peixos i ofidis.  || 4. Trena llarga de cabells.  II. Part extrema, més o menys prima i generalment posterior, d'una cosa. Especialment: || 1. Comissura dels llavis (Elx). || 2. Angle format pels parpres a l'extrem forà de l'ull. || 3. Ratlleta prima que forma part d'una lletra o li serveix d'ornament. || 4. Peduncle de fruita. || 5. Conjunt de les fulles i el coll dels alls, cebes, raves, pastenagues, etc. || 6. Porció de llum difusa que per reflexió del sol surt d'un cometa. Estel amb cua: cometa. || 7. Penjaroll de fil amb trossos de paper, que va enganxat a un estel o miloca i serveix per a equilibrar-lo en el seu vol i evitar que amb les variacions de l'aire faci alçades i capficades massa brusques. || 8. Rossegall de vestit. || 9. Extremitat del drap, que acaba en tres o quatre cabdells i és l'oposada a la punta on està la mostra (Escrig-Ll. Dicc.). || 10. La part posterior i més prima de la rella o coltellina (Empordà, Pallars, Ribera d'Ebre, Vinaròs, Val., Gandia). || 14. Prolongació més estreta d'un objecte, la qual serveix per a agafar-lo.
|| 15. El tram darrer d'un rai (Coll de Nargó). || 16. Part del camí de l'almadrava que va des de la boca al grandi, donant bastantes de voltes i giravoltes (Roses). || 17. Ansa de corda unida pel mig a un cap llarg de corda i pels extrems a la cabestrera i a una peça de mussoles (Amades-Roig Voc. Pesca). || 18. La darrera de les quatre peces que formen el calament de sardinals (Barc., Mataró). || 19. Manyoc de cordes lligades per un extrem a les cuetes de la peça del pedrer i per l'altre ajuntades al mateix punt, i que serveixen per a lligar el pedrer al cap del gall mentre les peces de sardinal són calades (Amades-Roig Voc. Pesca). || 20. Prolongació en sentit horitzontal de la caixa de ressonància de certs pianos, anomenats pianos de cua.  III. || 1. Porció posterior d'un conjunt de gent o d'animals. Especialment: a) Reraguarda d'un conjunt de gent armada. —b) Porció de més enrera d'un conjunt de nois, d'una escola, etc. || 2. Filera de persones, d'animals, de coses, posades una darrera l'altra.  Fer cua: posar-se algunes o moltes persones una darrera l'altra per entrar, sortir, comprar, etc., en tocar a cada una el torn. || 3. El darrer individu d'un conjunt; el que està col·locat en l'extrem del conjunt oposat al del cap. «Estudiant poc, sempre seràs la cua de la classe». «El contrapàs solia ésser menat per dos o tres ballaires: el que anava davant, anomenat cap, era el que decantava els ballaires avant i enrera; el que anava darrera, dit cua, estirava els contrapassaires cap enrera, i devegades un al mig, que es titulava el mitjancer, els decantava cap a la dreta o cap a l'esquerra» (Amades Sard. 68 ss.). || 4. La part darrera d'una cosa que es considera ja acabada. Especialment: a) Residu, quantitat que passa d'un nombre rodó. || 5. fig. Sèrie de conseqüències derivades d'un fet, i especialment sèrie de resultats dolents d'una cosa. Dur cua o portar cua: tenir moltes conseqüències.  IV. || 1. Cua de cavall (or., occ., val.), o coa de cavall (mall., men., eiv.), o coa de rossí (mall.): nom de diferents espècies de plantes del gènere Equisetum, de la família de les equisetàcies, i especialment l'Equisetum arvense L. || 3. Coa de diable: planta exòtica, de la família de les cactàcies: Cereus peruvianus Haw. Procedeix del Perú i es conra com a planta ornamental en jardineria. || 4. Cua d'euga: a) Planta de la família de les plumbaginàcies: Statice limonium L. —b) Planta del mateix gènere, Statice delicatula Gir. Tant aquesta espècie com l'anterior s'anomenen també ensopegalls i ensopegueres. || 6. Cua de gall: part interior del buc d'un veler, a popa (Barceloneta). || 8. Cua de gat: planta de la família de les borraginàcies: Lithospermum fruticosum (Cat.). || 9. Cua de guilla: a) Planta de la família de les verbascàcies, Verbascum thapsus L. (Empordà, Garrotxa). —b) Nom de diverses plantes gramínies que tenen certa semblança amb la cua d'una guilla, com la Setaria italica, Bromus mollis, Setaria verticillata. || 10. Cua de guineu: nom de la planta Setaria italica, anomenada també cua de guilla i mill. || 13. Coa de mico: a) Planta de jardí, trencadissa, de tanys molt llargs amb fulles alternes una mica doblegades les de més amunt com a paperinetes; es cria penjada en cossiets a les habitacions, i els tanys s'allargen molt per avall cobrint tot el test (Freginals).—b) Planta cactàcia, rodona com un ciri gros, amb punxetes tot al llarg; creix molt i fa flors blanques i rosades (Barc., Tortosa). || 14. Cua de milà (Cat., Val.), o coa de milana (Mall.): peça de fusta, de metall o d'altra matèria sòlida, i que té forma de trapezi perquè, encaixada dins un buit de la mateixa forma, estigui subjecta molt fort i no es pugui treure sense gran violència. Especialment: a) Travesser que la lliura de la premsa d'oli tenia, i en el qual agafava el piu o pern de la caragola (Calasseit).—b) Osca feta a la punta de l'orella d'una ovella, com a senyal de propietat determinada (Bagà). || 15. Cua de moltó: la planta Verbascum thapsus (Gir.). Cua de moltó és també el nom d'una varietat de cep negre de gra molt gros (Aguiló Dicc.). || 17. Cua d'oronella: terminació d'un objecte en forma de trapezi; especialment, pesa o mossa en figura de trapezi que es treballa al cap d'un objecte de fusta o de metall per encaixar-la o emmetxar-la en una altra, a fi que la unió resisteixi en sentit longitudinal i quedin les dues peces a la mateixa flor, és a dir, formant llurs cares un sol pla (or., occ., mall.).
|| 19. Cua de pato: allunament de les veles flocs (Cat., Val., Bal.): cf. Amades-Roig Voc. Naveg. || 20. Cua de peix (Cat., Val.): eina de llauner, que és de ferro i té forma aproximada de mitja lluna; serveix per a girar vores i fer cantells a les peces de llauna.
|| 21. Cua de porc: planta de la família de les borraginàcies: Echium vulgare i Echium italicum (Barc., Tarr.). || 22. Cua de rata: a) Planta de la família de les equisetàcies, de les espècies Equisetum arvense i Equisetum silvaticum (pir-or., or., occ.).—b) Planta gramínia de l'espècie Phleum pratense (Vayreda Flor. 436).—c) Planta de la família de les poligonàcies: Polygonum monspelliensis (Urgell).—d) Planta gramínia de l'espècie Lagurus ovatus (Tarr.), anomenada també cua de ca (Flora Cat. vi, 167); cast. rabillo de conejo.—e) Planta cactàcia de l'espècie Cereus flagelliformis, que es conra com a planta ornamental dins les habitacions.—f) Barreta fixada en un muntant de les taules del teler mecànic i que fa moure el mecanisme collador (Pons Ind. text.).—g) Llima o raspa de secció rodona i més prima d'un cap que de l'altre (Cat., Val., Bal.).—h) Teixit fet amb els cordons d'una corda, de manera que l'extrem d'aquesta resulta afuat (Cat., Val., Bal.). || 23. Cua de vaca: herba silvestre que sol sortir entre la trepadella (Vilatorta).    

DIEC CUA  1 1 f. Part posterior del cos dels animals quan és distinta de la resta i forma un apèndix més o menys llarg, que conté en els vertebrats les vèrtebres posteriors de la columna vertebral. La cua d’un gat, d’un gos, d’un bou. La cua d’un llangardaix. La cua d’un peix. Un animal sense cua, amb la cua llarga, curta. 1 2 anar cua dreta Anar cuadret (Anar satisfet, confiat de si mateix). 1 3 anar-se’n amb la cua entre les cames No haver aconseguit res del que hom es proposava. 1 4 tenir cua de palla No estar exempt de culpa en alguna cosa, no deixar d’ésser mereixedor de censura en algun afer, etc. 1 5 f. En els ocells, conjunt de plomes rígides inserides al carpó. Un ocell amb la cua blanca. La cua forcada de l’oreneta. La cua d’una grua. 1 6 f. En els peixos, alot caudal. 2 1 f. Apèndix, part d’una cosa, semblant per la seva forma, posició o inserció, a la cua d’un animal. La cua d’una g, d’una y. La cua d’un estel. La cua d’una xarxa de pescar. 2 2 f. Rastre de llum provocat per l’acció de la llum del Sol sobre la pols que surt del nucli d’un cometa o per l’acció del vent solar en arrossegar el gas ionitzat del nucli del cometa. 2 3 f. Part d’una cosa que s’arrossega per terra. La cua del vestit de núvia. 2 4 portar cua Tenir conseqüències. 3 1 f. cua d’ermini En heràld., clapa negra que imita la cua d’un ermini. 3 2 cua d’oreneta Encaix en forma de trapezi, més ample del cap que de l’arrencada. 3 3 cua d’una fruita Peduncle d’una fruita. Fer bullir cues de cirera. 3 4 cua de cavall Conjunt de fibres nervioses de la part terminal de la medul·la espinal. 3 5 cua de l’ull Angle extern de l’ull. 3 6 cua de rata a) Llima molt prima de secció circular. 3 6 cua de rata b) En nàut., teixit fet a l’extrem d’un cap gruixut perquè no es desfili, que va disminuint el gruix. 3 7 de cua d’ull loc. adv. De reüll. (Amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat. Dissimuladament)
4 1 f. Part posterior o final d’una cosa. La cua i el cap d’una columna en marxa. Jo anava a la cua de l’acompanyament. 4 2 cua d’any Darrer dia de l’any. 4 3 deixar cua Tenir conseqüències. 4 4 ésser a la cua [o anar a la cua] Ésser l’últim. A la classe de gramàtica, ell va a la cua. 4 5 f. La part més estreta del ferro d’un martell.
5 1 f. Conjunt de cabells lligats. El temps que els soldats anaven amb cua. Si no et vols fer cada dia la cua, talla’t els cabells. 5 2 cua de cavall Cabellera lligada més amunt del clatell, d’on penja. 5 3 f. Trena molt prima de cabell, de fils, etc.
6 1 f. Filera de persones que esperen el seu torn. Les criatures feien cua a la font del jardí. 6 2 f. En inform., llista en què l’accés a les dades es fa pel mateix ordre d’inserció.
7 1 f. cua d’escorpí Herba berruguera. (Herba anual de la família de les boraginàcies, tota ella pilosa i grisenca, de fulles ovades i de flors blanques o violàcies, disposades en inflorescències escorpioides, que es fa als erms i a les vinyes (Heliotropium europaeum). 7 2 cua d’oreneta Sagitària (Planta de la família de les alismatàcies, aquàtica, de fulles submergides oblongues i fulles aèries sagitades, flors blanques i fruit format per nombroses núcules, que viu semisubmergida a les aigües dolces poc profundes (Sagittaria sagittifolia). 7 3 cua de gat Mata de la família de les labiades, grisenca, de fulles estretes i flors d’un groc pàl·lid, disposades en inflorescències terminals llargues, laxes i amb grans bràctees dentades i amb espines, aromàtica, pròpia de les brolles mediterrànies seques i emprada com a medicinal (Sideritis tragoriganum o S. angustifolia). 7 4 cua de guilla [o cua de guineu] a) Panís 1 2 (Planta de la família de les gramínies, de tija ferma, fulles amplament linears i inflorescència en panícula espiciforme, sovint lobada i arquejada, d’origen paleotropical i de vegades cultivada com a farratge i com a menjar d’ocells (Setaria italica) i 1 3 (panís negre Planta de la família de les gramínies, semblant al blat de moro, de tija ferma i molt alta, fulles llargues i estretes, amb una o més espigues terminals, denses i llargues, de to moradenc, i de grana blavosa o blanquinosa, no coneguda en estat silvestre, plantada als països tropicals com a farratgera i per a l’alimentació humana (Pennisetum glaucum o P. typhoides).). 7 4 cua de guilla [o cua de guineu] b) Herba de la família de les gramínies, d’inflorescència densa i espiciforme, atenuada a tots dos caps, verda o violàcia, que creix als sembrats i a les vores de camins (Alopecurus myosuroides).
7 5 cua de mico Cua de rata e) (cua de rata e) Planta de la família de les cactàcies, de tiges carnoses, primes i llargues, finalment esteses o penjants, amb costes longitudinals i nombrosos feixos d’espines brunes, i de flors rosades o purpúries, originària de Mèxic i cultivada com a ornamental (Aporocactus flagelliformis). 7 6 cua de moltó Herba blenera (Herba del gènere Verbascum, de la família de les escrofulariàcies, robusta, densament coberta d’una pilositat que la fa grisenca o groguenca, amb una roseta de fulles basals i amb una llarga inflorescència terminal de flors grogues, que es fa en llocs secs, oberts i assolellats, i s’havia utilitzat per a fer els blens dels llums d’oli i també per a pescar.). 7 7 cua de rata a) Herba de la família de les gramínies, amb els nusos inferiors de la tija sovint inflats, en forma de bulb, i la inflorescència en panícula molt densa, verdosa, groguenca o purpúria, amb les espiguetes de carena ciliada i curtament arestoses, que es fa als prats dalladors i a les pastures humides (Phleum pratense).
7 7 cua de rata b) Herba de la família de les gramínies, que fa tofes grossetes, de fulles blanes i d’inflorescència força densa, blanca, tota eriçada de setes plomoses, originària de l’Àfrica oriental, que es fa als ermots i a les vores dels camins de les contrades mediterrànies (Pennisetum villosum). 7 7 cua de rata c) Pelós 2 2 (Herba de la família de les gramínies, de tija i fulles glabres i d’inflorescència en panícula densa, lobulada, blanquinosa, tota ella pilosa i eriçada de curtes arestes, que es fa en llocs herbosos poc secs, sobretot a les terres mediterrànies (Polypogon monspeliensis). 7 7 cua de rata d) Margall bord (Planta anual de la família de les gramínies, amb espiga semblant a la de l’ordi, freqüent a les vores dels camins (Hordeum murinum).). 7 7 cua de rata e) Planta de la família de les cactàcies, de tiges carnoses, primes i llargues, finalment esteses o penjants, amb costes longitudinals i nombrosos feixos d’espines brunes, i de flors rosades o purpúries, originària de Mèxic i cultivada com a ornamental (Aporocactus flagelliformis). 8 1 f. cua de cavall Planta del gènere Equisetum, únic representant actual de la classe dels equisetòpsids, de tija fistulosa i articulada, branques verticil·lades i esporangis disposats en estròbils. 8 2 cua de cavall grossa Cua de cavall caracteritzada per tiges vegetatives verdes i robustes i tiges esporíferes sense clorofil·la (Equisetum telmateia). 8 3 cua de cavall petita Cua de cavall, semblant a la cua de cavall grossa, però molt menys robusta (Equisetum arvense). 8 4 cua de cavall ramosa Cua de cavall amb un sol tipus de tiges, verdes, irregularment ramificades i amb els estròbils petits (Equisetum ramosissimum). 8 5 cua de paó Alga bruna de l’ordre de les dictiotals, formada per una làmina en forma de ventall, que es disposa caragolada com una paperina (Padina pavonica). 9 1 f. cua de cavall Bolet comestible de l’ordre de les agaricals, de color bru vermellós i cama de base bulbosa (Amanita rubescens).
9 2 cua de cavall grossa Bolet comestible de l’ordre de les agaricals, sense tonalitats vermelloses (Amanita spissa). 10 f. cua de jonc Ànec cuallarg (Ocell de la família dels anàtids, d’uns 56 centímetres de llargada, amb la cua llarga i prima (Anas acuta).).

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat