CUCA
f. |
zool. entom. vitic. folkl. pop.
| |
1 f. zool. Animaló. Mala cuca.
2 f. entom. vitic. Cuca cigarrera. Altre nom del ↑cigarrer, escarabat que ataca els pàmpols (Byctiscus betulae).
3 f. entom. Cuca de nit. Escarbat també conegut com a lluerna, la femella del qual, en estar desproveïda d’ales, sembla un cuc i que, per tal d’atraure els mascles, emet llum en la foscor (Lampyris noctiluca).
4 f. entom. vitic. Cuca dormidora. Eruga que ataca els brots tendres de la vinya.
5 f. folkl. Cuca fera. Ninot que forma part d’alguns bestiaris festius.
6 f. folkl. Ball de la cuca.
7 f. pop. Penis.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer Bolets i animals, 229: «Cuca de Sant Joan – Cuca de nit. Nom català: Cuca de llum. Nom científic: Nyctophila reichei i altres. Cuca de Sant Joan recollit a Calaf. Cuca de nit recollit a Sant Pere de Ribes.»
Giralt Vocabulario viña: CUCA CIGARRERA. V. CIGARRER.
Giralt Vocabulario viña: CUCA DORMILEGA. Oruga que ataca las yemas de los injertos.
Sadurní Vocab. vinyater: CUCA CIGARRERA. Escarabat de color blau-verd que passa l’hivern a la soca del cep i, a la primavera, ataca el mànec del pàmpol fins a assecar-lo i cargolar-lo.
Sadurní Vocab. vinyater: CUCA DORMIDORA. Insecte gris que viu a sota terra, tocant a la soca del cep i que, de nit, puja a menjar-se’n els brots tendres. (Pagesos observadors asseguren que la cuca hi puja cada dos dies.)
ETNOPOÈTICA:
activitat festiva
Sadurní Folklore II: 16: «(en acabar la sega) A Subirats dansaven el ball de la cuca al so del flabiol que un dels segadors tocava, mentre els altres ballaven amb la falç a la mà.»
paremiologia
«A l'estiu, tota cuca viu»; Ramon Cent refrans estiragassats, p 6: «A l’escalf del sol d’istiu | diu que tota cuca viu. | Menys la que un bec de perdiu | don picotasso». DCVB: vol dir que en l'estiu és relativament fàcil conservar la salut i procurar-se aliment (Cat., Val., Bal.).
«Morta la cuca, mort el verí», DCVB: vol dir que llevant la causa es suprimeix l'efecte (Cat., Val., Bal.).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CUCA f. || 1. Animaló repulsiu en general, tant si és escarabat com corc, llagost, cuc, etc.; Especialment: a) Cuca llauradora: insecte molt petit i quasi rodó, que és molt perjudicial a les plantes.—b) Cuca llauradora (Organyà, Massalcoreig) o cuca cebollera (La Seu d'U.): cadell, insecte armat de fortes mordales, que obri galeries subterrànies i destrueix les patates i altres hortalisses.—c) Cuca panera (St. Feliu de P., Pont de S.) o cuca panissera (Esterri) o cuca molla (Mall.) o cuca patxa (Llucmajor, Santanyí): insecte ortòpter de l'espècie Blatta orientalis, que habita dins les cases i principalment en els recons humits.—d) Cuca papera (Val.) o cuca vinadera: insecte coleòpter del gènere Meloë, que és negre amb retxes transversals vermelles.—e) Cuca caragolera: insecte negre, de cames molt curtes, molt prim de darrera i amb dues mordales davant; es menja les banyes dels caragols (Mall.).—f) Cuca dormileca (Empordà) o cuca dormidora (Tortosa): insecte que de dia està sota terra i amagat entre les mates, i de nits surt a menjar els vegetals de l'horta.—g) Cuca de cent cames: escolopendra (or., occ., val., mall.).—h) Cuca de la Mare-de Déu: crustaci del gènere Armadillidium (Mall.).—i) Cuca de la pluja: nom del borinot entre gent pagesa (Ripollès).—j) Cuca de pi: és peluda i lletja; es congria en gran quantitat a les branques dels pins, on formen uns nius com a teranyines (Llofriu).—l) Cuca peluda o cuca de suro: oruga negra i peluda, de l'espècie Bombyx dispar, que es posa a les alzines sureres i se'n menja les fulles (Empordà).—m) Cuca de col: oruga de les cols (Empordà).—n) Cuca de verí: oruga de diferents colors (negra, blava o groga amb pics vermells) que es cria per les patateres i lletreres (Empordà).—o) Cuca de llum o cuca llumera o cuca de Sant Joan: insecte de l'espècie Lampyris noctiluca. És un animal molt respectat dels infants, qui diuen que és pecat matar-lo perquè fa llum a Nostre Senyor.—p) Cuca de seda: insecte Bombyx mori, que segrega la seda.—q) Cuca de roca: cuquet que els pescadors empren com esca per a atraure el peix (Empordà). —r) Llémena, ou de poll (Ross., Vallespir, Cerdanya, Empordà).—s) Cuca fera (o simplement cuca): drac, animal monstruós.
|| 6. Mala cuca: mala persona.
|| 9. La cuca: joc d'infants, idèntic al de cuit (Selva del Camp). a) Cuca llufeta: joc de nenes, en el qual una para i encalça les altres, i si una d'aquestes s'ajup, aquella no la pot agafar (Sta. Col. de Q.).
DIEC. CUCA. 1 1 f. Petit animal pertanyent al grup dels insectes, dels miriàpodes o dels aràcnids. 1 2 cuca de l’alfals Insecte coleòpter, de cos negre, antenes grogues i els extrems de les potes rogencs (Colaspidema atrum). 1 3 cuca de llum [o cuca de Nostre Senyor] Lluerna 2. (Insecte coleòpter, la femella del qual, desproveïda d’ales i semblant a un cuc, emet llum per alguns dels seus segments abdominals (Lampyris noctiluca). 1 4 cuca de roca Cuc que els pescadors utilitzen com a esquer. 1 5 cuca de Sant Joan Lluerna 2. 1 6 cuca molla Insecte dictiòpter, de cos oval i aplanat i ales rudimentàries. 1 7 cuca verinosa Insecte coleòpter del gènere Meloe. 2 f. cuca de forat Persona tímida, retreta. 3 f. cuca fera Animal fabulós, patum. 4 f. pop. Penis 1. 5 f. pop. Moneda o diner en general.
DIEC. CIGARRER 2 m. Insecte coleòpter que ataca la vinya caragolant-ne les fulles en forma de cigar (Byctiscus betulae).
DIEC. Lluerna. 2 f. Insecte coleòpter, la femella del qual, desproveïda d’ales i semblant a un cuc, emet llum per alguns dels seus segments abdominals (Lampyris noctiluca).
