CROSSA2
f. | ling. | |
f. ling. Pròtesi, afegiment de sons a principi de mot. Aboi, atinent, engronxar, engustipat, esbarallar-se, esgraó, espessigar, estisores...
COMENTARIS:
f. ling. Pròtesi, afegiment de sons a principi de mot. Aboi, atinent, engronxar, engustipat, esbarallar-se, esgraó, espessigar, estisores...
INFORMACIÓ LÈXICA:
Llorens Ben nascuda, p 247: «I té el costum molt vilafranquí de posar el prefix es a moltes paraules: estisores, estovalles, estenalles, espessigar, esprémer, esclofolla, escardot, esbatec, esparrac, esversat, escarceller, espellucar, esgatinyar-se, esbufec, esmaragda, escarxofa, i fins escobertes, esfilagrasa, esgarfir, esventilar, esbatussar, esbarallar-se, Les Escabanyes i d’Escaus. Una vegada, en castellà, li vaig sentir dir: las estijeras.»
Roig Fontseca Masllorenç, p 46: «també posant “es” davant d’alguns mots. Per exemple: estovalles (per tovalles), escarxofes (per carxofes), estisores (per tisores)».
Roig Fontseca Masllorenç, p 53: «... aquestes paraules diferents es creen posant al davant una “a”... Per exemple: aixàvega (per xàvega), arrabassa (per a rabassa)...
Solé Armajach Plana, p 330: «A vegades “Plana” i “Planes” ‒no sempre‒ són usats indistintament per referir-se a un mateix lloc dins d’un terme com passa també a algunes poblacions del Baix Penedès amb la forma “Esplana” i “Esplanes” que no és res més que una redundància d’article»
Vidal Urpí Parla cubellenca: «Una característica del parlar cubellenc és que afegim “es” davant de certs mots. Així diem escarxofa (carxofa), estenalles (tenalles), estovalles (tovalles), estisores (tisores), etc.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Abecedari Festa Major, p 31 «atabals: timbals, tabals o trampes; en alguns programes de la F. M. apareixen esmentats amb aquesta denominació, en concret els anys 1877 i 1897».
Aixalà Hores vagaroses: 261 «m’hagués donat entenent d’una espatotxada de tal calibre».
Ayza Orellut, p 38: «És un lloc on s’esbarallen els vents, el mestral que arriba fins a Cubelles i el llevant que arriba fins a Castelldefels.»
Bové Penedès Folklore: 35 «que diu també un dels cercolets: Tot ben cuit i ben atriat».
Gual Mar fonda, p 77: «A garbí de la Torre, cap a davant d’Altafulla, hi els atinents. Segons els Fabra, tinent és roca, o qualsevol altre obstacle, on és fàcil que s’enganxin els ormejos de pesca».
Grases Hores joventut, p 167 «una especie de atambor que suena a los golpes de objetos colocados dentro».
Guimerà Poesies II, p 100: «Ni se’n van enrecordar».
Cruanyes L’Arboç, p 70: «Escarxoferes (Cynara scolynus). Horts i secans fèrtils.»
Llorens Com han estat, p 249: «El bisbe Torras i Bages, de cal Gomà de Vilafranca, encara que nascut a les Escabanyes...»
Micó Era una princesa, p 13: «no sé quan va escomençar aquell esbarjo».
Miret Ribes paraules: «estisores per tisores».
Raventós Bon vi, p 39: «amb unes estisores li treu els grans i els gotims podrits o malurats».
Rovira Alemany, informant de Torrelavit: «esclofoia o esclofolla per clofolla»; «estisores per tisores»; «estovalles per tovalles»; «estripes per tripes».
ONOMÀSTICA:
toponímia
· Les Escabanyes
· Les Esplanes (Solé Armajach Plana, p 331: a Castellet i Gornal, Albinyana, l’Arboç, Banyeres, Bellvei, Bonatsre i Santa Oliva); (Cruanyes L’Arboç, p 67: «Les Asplanes»).
· L’Esplana (Solé Armajach Plana, p 330 a Albinyana).
