FER EMBUTS
locu. |
ling. | |
locu. ling. Quequejar.
CITACIONS LITERÀRIES:
Roig Raventós, J. Flama, p 122: «Oscar comença a parlar tremolós..., fa tres embuts i equivoca dues paraules».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. EMBUT m. || 2. Paraula pronunciada incompletament, sia per defecte físic, sia per intenció de no dir-ho tot. S'usa generalment en plural (embuts): Acte de parlar confusament, amb paraules incompletes [...] Fer embuts: parlar d'una manera confusa o incompleta.
