locu. | ofici. vitic. | |
locu. ofici. vitic. Nom aplicat al Vendrell a l’acte de fer botes els boters
El martelleig incessant dels boters als cèrcols de les bótes va facilitar aquest joc de paraules: entre picar la pipa o bóta i el picar el tabac per a la pipa.
Bas La Nari, p 27: «els boters venien del Vendrell a picar pipes, segons la fonètica dels professionals»; p 28: «si la picada de pipes coincidia amb un embarc o desembarc»]; [
DCVB. PICAR v. tr. o intr. I. || 2. Fer foradets a una cosa amb un instrument agut; produir petites taques a una cosa, semblants a foradets d'agulla. Picar les solapes o el coll: fer el sastre unes puntades llargues en tota la part central de la solapa o del coll per fixar-hi l'entretela abans d'acabar-los i posar-hi la tapa. a) refl. Fer-se en una cosa petits forats o taques; començar a corcar-se, a arnar-se, a florir-se per la humitat, etc. Picar-se els cereals, llegums, etc.: començar a fer-se malbé per l'acció dels insectes. Picar-se el vi: començar a tornar agre. III. || 1. Donar cops a una cosa de manera que es redueixi a partícules molt petites. || 2. Donar cops amb un martell, maça o altre instrument per aplanar, pitjar o rebaixar una cosa. Picar els dits: donar un cop damunt els dits, amb martell o altre instrument contundent; fig. produir un perjudici. || 3. Donar un cop o cops en general, a alguna cosa. Picar de mans: donar cop d'una mà amb l'altra. Picar de peus: donar cops de peu. a) Pegar, donar cops per agredir algú. b) Trucar, donar cops a una porta perquè l'òbriguen (Pallars, Gir., Plana de Vic, Penedès, Camp de Tarr., Tortosa). IV. || 1. Causar una sensació viva, penetrant, com de ferida d'instrument agut. a) El sol pica: es diu quan fa el sol tan calent que molesta. || 2. fig. Excitar, estimular. Picar-se la mar: començar a agitar-se, formar ones no gaire grosses.
DCVB. PIPA f. || 3. Bóta de fusta amb cercles de ferro, més petita que la bóta ordinària (or., occ., val.) [...]Al Penedès la pipa solia tenir de cabuda unes quatre cargues.