Peix petit d’aigua dolça, rabassut, però que no arriba als tres dits de llargada, molt amenaçat d’extinció perquè té l’hàbitat en els aiguamolls del litoral, i anomenat en altres llocs peix de sequiol (Aphanius iberus).
CITACIONS LITERÀRIES:
Gómez Granés TorredembarraA a Z, p 15: «reposición de la flora y fauna autòctona, entre elles la del pez “fartet” típico del Mediterráneo».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. FARTET. m. Peix de la família dels ciprinodòntids, de cos curt i rabassut, d’uns 5 centímetres de llargada, de color grisenc amb nombroses ratlles verticals més fosques en els mascles, que viu en aigües salabroses i a les desembocadures dels rius (Aphanius iberus).