FART FARTA
m. i f. adj. locu.
|
alim. desp. caract.
| |
1. m. alim. Acte de menjar massa.
2. m. Excès. D’això me n’he fet un fart.
3. m. i f. alim. caract. ↑Fartaner, fartanera.
4. adj. Que ha menjat fins a no poder més.
5. locu. desp. Fart de cols ‘pagès’.
6. locu. desp. Fart de pops ‘pescador’.
7. locu. desp. caract. Fart de llop ‘acaparador, que pren més del que necessita’.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer Bolets i animals, p 243: «fart de pops ‘algú una mica gras’(escoltat sobretot a Torredembarra)»
Gual Mar fonda, p 64: «no hi pot haver massa diferència entre el que han anat menjant pagesos i pescadors... encara que mútuament es titllessin de farts de pops i farts de cols».
Mèlich Glossari Calafell: «Fart de llop: Quan algú s’atipa molt, o s’apropia de moltes coses».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. FART m. || 1. Acte i efecte de menjar excessivament. «Fer-se un fart de figues». «Mai m'havia fet un fart com avui, a dinar». El pobret que en dirà bé mereix un fart de costelles, cançó pop., ap. Milà Rom. 384. Fart de llop: menjada molt excessiva. Perque farts de llop fins n'has fets massa, Torres i Bages, Cartes, 234. || 2. Excés en qualsevol acció. «Fer-se un fart de riure (de plorar)», etc.: riure o plorar molt. Donar un fart de llenya (de bastonades, de garrotades, etc.): tupar excessivament. «Tot l'estiu m'he fet uns farts d'estudiar per poder avançar un curs». Sinòn.: tip, panxada, panxó.
DCVB. 2. FART, FARTA adj. || 1. Que ha menjat fins a omplir-se, fins a no poder més. a) Fart de sopes: persona que cerca massa la seva pròpia comoditat, sense preocupar-se de la dels altres. || 2. fig. Satisfet d'una cosa fins a l'excés; cansat, fastiguejat d'una cosa massa abundosa o freqüent. Sóch farta de corre 'l món, cançó pop. (ap. Milà Rom. 199). «Estic fart de sentir flastomar». || 3. Fartaner; afectat de menjar excessivament (or., occ.). Esser més fart que un llop: esser molt golafre.
DIEC. FART1 -A. 1 m. Acció d’ingerir una quantitat d’aliment excessiva; l’efecte. Fer-se algú un fart de pa, de faves, d’arròs. Estar malalt d’un fart de caragols. 2 1 m. Excés en qualsevol acció. Un fart de riure, de plorar. Un fart de treballar, de córrer. Donar, rebre, algú un fart de garrotades. 2 2 fart de llenya Pallissa² (Sèrie de cops donats a algú amb la mà, amb un bastó, amb uns assots, etc.).
DIEC. FART2 -A 1 adj. Que ha menjat fins a no poder més. Farts com estan, difícilment podran continuar la caminada. 2 adj. [LC] Satisfet d’una cosa fins a sentir-ne fàstic, cansat d’una cosa. Estar algú fart de plaers, de divertiments. Ja n’estic fart, de tant d’estudiar. 3 m. i f. Fartaner, fartanera. És un fart: només pensa a menjar.
