FART FARTA
m. i f. adj. locu. |
alim. desp. caract. | |
m. alim.. Acte de menjar massa.
m. Excès. D’això me n’he fet un fart.
m. i f. alim. caract. ↑Fartaner, fartanera.
adj. Que ha menjat fins a no poder més.
locu. desp. fart de cols ‘pagès’.
locu. desp. fart de pops ‘pescador’.
locu. desp. caract. fart de llop ‘acaparador, que pren més del que necessita’.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer Bolets i animals, p 243: «fart de pops ‘algú una mica gras’(escoltat sobretot a Torredembarra)»
Gual Mar fonda, p 64: «no hi pot haver massa diferència entre el que han anat menjant pagesos i pescadors... encara que mútuament es titllessin de farts de pops i farts de cols».
Mèlich Glossari Calafell: «Fart de llop: Quan algú s’atipa molt, o s’apropia de moltes coses».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. FART m. || 1. Acte i efecte de menjar excessivament. «Fer-se un fart de figues». «Mai m'havia fet un fart com avui, a dinar». El pobret que en dirà bé mereix un fart de costelles, cançó pop., ap. Milà Rom. 384. Fart de llop: menjada molt excessiva. Perque farts de llop fins n'has fets massa, Torres i Bages, Cartes, 234. || 2. Excés en qualsevol acció. «Fer-se un fart de riure (de plorar)», etc.: riure o plorar molt. Donar un fart de llenya (de bastonades, de garrotades, etc.): tupar excessivament. «Tot l'estiu m'he fet uns farts d'estudiar per poder avançar un curs». Sinòn.: tip, panxada, panxó.
DCVB. 2. FART, FARTA adj. || 1. Que ha menjat fins a omplir-se, fins a no poder més. a) Fart de sopes: persona que cerca massa la seva pròpia comoditat, sense preocupar-se de la dels altres. || 2. fig. Satisfet d'una cosa fins a l'excés; cansat, fastiguejat d'una cosa massa abundosa o freqüent. Sóch farta de corre 'l món, cançó pop. (ap. Milà Rom. 199). «Estic fart de sentir flastomar». || 3. Fartaner; afectat de menjar excessivament (or., occ.). Esser més fart que un llop: esser molt golafre.
DIEC. FART1 -A. 1 m. Acció d’ingerir una quantitat d’aliment excessiva; l’efecte. Fer-se algú un fart de pa, de faves, d’arròs. Estar malalt d’un fart de caragols. 2 1 m. Excés en qualsevol acció. Un fart de riure, de plorar. Un fart de treballar, de córrer. Donar, rebre, algú un fart de garrotades. 2 2 fart de llenya Pallissa² (Sèrie de cops donats a algú amb la mà, amb un bastó, amb uns assots, etc.).
DIEC. FART2 -A 1 adj. Que ha menjat fins a no poder més. Farts com estan, difícilment podran continuar la caminada. 2 adj. [LC] Satisfet d’una cosa fins a sentir-ne fàstic, cansat d’una cosa. Estar algú fart de plaers, de divertiments. Ja n’estic fart, de tant d’estudiar. 3 m. i f. Fartaner, fartanera. És un fart: només pensa a menjar.
