FIGUERETA
f. | folkl. castell. | |
1. f. Tomb o giravolt que hom dona amb el cos, especialment recolzant el cap o les mans a terra.
2. per. ext. folkl. En els balls populars, figura que inclou una figiuereta.
3. f. castell. Acció de posar-se un casteller apuntalat cap per avall, damunt d’un dels pilars, després de carregar el castell.
COMENTARIS:
És un acte de celebració, que només s’acostuma a fer en les torres, i sol acabar amb el casteller baixant de cap per avall.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major, p 105: «Figuereta: exercici que pot complementar un castell de Tres o, més normalment, una Torre quan s’està descarregant i un casteller, habitualment del pis de quarts en un castell de Set o de quints en un de Vuit, fa vertical cap per avall, agafat dels braços del de sota, i baixa en aquesta posició.»
Miralles Eloi Fem pinya, p 91-94. FIGUERETA (fer la): Acció de posar-se un casteller apuntalat cap per avall, damunt d’un dels pilars, en descarregar-se el castell. Generalment, només s’acostuma a fer en les torres i, un cop enllestida (la figuereta), el casteller que l’ha feta acostuma a baixar també cap per avall.
CITACIONS LITERÀRIES:
Güell Barceló Folguem, p 23: «Els quadres que representen la Moixiganga són els següents. Figuereta (la creu)...»
Massanell 30 d’Agost, p 63: «on munta | àgil un ballador | a fer la figuereta...».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. FIGUERETA. f. dim. de figuera. || 1. Fer la figuereta: posar-se amb el cap o les mans en terra i el cos vertical amb els peus per amunt (or., occ., val.). || 2. Fer figueretes: fer tombarelles (Camp de Tarr.).
