• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

FIGUETER FIGUETERA

m. i f. 

adj.

gentil.

Fon.: [fiɣə’te] [fiɣə’teɾǝ]

1 m. i f. i adj. gentil. Renom aplicat als naturals d’Igualada.

2 adj. gentil. Relatiu o pertanyent a Igualada o als seus habitants.

3 Mercat figueter de Capellades.



COMENTARIS:

Gabriel Castellà, a Arxiu Tradicions Populars, p 32: «El poble de Capellades el primer diumenge de Quaresma celebra... una espècie de fira o mercat... En aquell aplec, abans diu que hi anaven molts i molts igualadins. Se’n deia, i encara se’n diu, gràficament, el mercat figueter, nom que prové, no de vendre-hi figues, sinó perquè en la seva majoria la concurrència era gent d’Igualada, i perquè a Igualada són figueters.».


INFORMACIÓ LÈXICA:

Farnés Paremiologia, § P 1611: «El mercat figater de Capellades, nom que prové no de vendre-hi figues, sinó perquè en la seva majoria la concurrència era gent d’Igualada i perquè a Igualada són figueters.»


CITACIONS LITERÀRIES:

Gabriel Castellà a Arxiu Tradicions Populars, p 32: «”A Igualada són figueters”: L’origen d’aquesta dita es deu a això següent: Per una infinitat d’anys enrera –potser des de més d’un segle- havia nascut una figuera al cim de l’església parroquial de San Maria, o sigui a la teulada. Era a la part de mur que és esperó o serveix de contrafort a una de les arcades del temple... La dita figuera arribà fins a produir figues... D’això en prové que els pobles de la rodalia diguessin figueters als igualadins.»


ETNOPOÈTICA:

Fraseologia:

Farnés Paremiologia, § C 942: «A Capellades són lladres, | a la Pobla, carboners, | a Vilanova, cucales | i a Igualada, figueters».






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat