FIGA

Aguiló Dicc. FIGA PENADESA. La petita i sucosa que madura pel mes d’agost, dita també sajola. 

DCVB. FIGA DE BACÓ. Deformació del nom d’albacor o bacora, en el llenguatge del Penedès i del Camp de Tarragona. 

Josep Arasa Ferrer (2015) “La figa” a El 3 de Vuit, 11 desembre: «El fruit de la figuera, la figa, un fruit curull de llavors, ha donat un dels noms més populars que té l’òrgan genital femení, cosa que podria estar relacionada amb un vell joc de Carnestoltes, que consistia a penjar a l’extrem d’una canya, que aguantava una dona, un fil amb una figa seca i els homes provaven de menjar-se-la, després, naturalment, d’haver-la atrapat amb la boca»

Garcia Soler Carnaval Vilanova, p 381 «la seva especialitat era el divertiment popular de La figa que l’heu, que exercitava a les tardes dels dies de Carnaval... Portava una canya al final de la qual, des d’un cordill, penjava una figa. La menudalla... no l’abandonava mai. Ells es valien de totes les estratagemes per aconseguir la fruita, sinó prohibida, sí, almenys, molt costosa. Havien d’atrapar-la amb la boca, cosa gairebé impossible, puix que ell la feia saltironar incansablement. I com que els bordegassos volien agafar-la amb les mans, ... no parava de donar-los cop amb la canya...»]

Ramon Carro vi, p 16: «el mateix vindrà el Sendo, com ara plouen figues. ―I com estava ras i serè, no ha plogut, oi? ―Ni figues ni Sendo.»

Saavedra Aquella gràcia, p 39: «la figa vetlla el raïm i la tira».

Toponímia

Del recull de la secció de toponímia de l’I.E.P.:

·       Mas de la Figa (Castellví de la Marca)

DCVB. FIGA f. I. || 1. Fruit de l'arbre Ficus carica, del qual hi ha nombroses varietats que es distingeixen principalment pel color de la pell i per la forma més o menys llarguera. La figa no madura es diu figó (Mall.), però també s'anomena figa verda (en tots els dialectes) i figa tambollada (Al.), i a València es diu que la figa té color de donsaina quan és mig madura, que comença a tenir la pell moradenca. La figa ben madura es diu figa cóquera (Ribera d'Ebre), figa pansida i figa secallona (or., occ., bal.). Hi ha la cançó que resumeix les condicions d'una figa saborosa: «La figa per ser madura | ha de tenir tres senyals: | clivellada, secallona | i picada de pardals» (es canta a Catalunya, i amb lleugeres variants a les Balears). A Mallorca diuen que les condicions de la figa més bona són: coll de beata (un poc torçuda prop del capoll), llàgrima de viuda (el botonet de mel a l'ull) i vestit apedaçat (que sigui clivellada). Per la circumstància d'haver-se assecat o no, les figues es denominen figues tendres o verdes (les no assecades) i figues seques (les que han estat sotmeses a l'assecament). En quant a les varietats de figues, que es distingeixen per l'època en què maduren o per les seves condicions de color, grossària i dolçor, tenen llur correspondència en una multitud de noms que les adjectiven, i que tractarem d'exposar i descriure tot seguit. [...] Figa de bacó: deformació del nom d'albacor o bacora, en el llenguatge del Penedès i del Camp de Tarragona. [...] Figa blanca: és verda per fora i blanca per dintre, grossa i prou bona; madura pel setembre (or., occ., bal.).  [...] Figa cendrosa: és grossa, dolça, de color verdós brut (Camp de Tarr.). Figa de coll de dama: és blanca o negra, amb el capoll llarg, la pell gruixada, i la molla molt vermella i dolça; és de les figues considerades com a millors (or., occ., val., bal.); també en diuen figa coll de senyora (Rosselló, Empordà). [...] Figa flor (or., occ., val., bal.), [...] és la del primer esplet de les figueres que en fan dos cada any, i madura devers el juny i juliol. [...] Figa sejola: és negra, fluixa, no molt grossa, però bona, i madura pel setembre (Organyà, Solsona); és petita, cendrosa, un poc groga, bona, i ve per l'agost (Priorat); és vermella per dins i verda per fora, grossa, i la més bona de totes, i madura per l'octubre (Sta. Col. de Q.); és primerenca, blanca verdosa, ampla i curta (Camp de Tarr.). [...] Figa segarrera o segarrenca: és blanca i de pell molt gruixuda (Camp de Tarr.). [...]  Figa verdal: és petita, de pell gruixada i verda i de molla molt vermella i molt dolça; és primerenca i molt propensa a badar-se (or., occ., val., bal.).  || 2. Figa de moro (Gir., Barc., Tarr., Mall., Men.), o figa de punxa (Tarr.), o figa d'India (Camp de Tarr., Priorat, Eiv., Alg.), o figa de pala (Ribera d'Ebre, Cast., Val., Al.), o figa palera (val.), o figa de pic (Eiv.), o figa de Maó (Rosselló): fruit de la planta cactàcia Cactus opuntia, de forma oblonga, de color vermellós quan és madura, i amb la pell armada de moltes punxes. [...] || 7. Parts genitals externes de la dona (Ribera d'Ebre, Cast., Val., Al., Men.). || 8. Acció de cloure el puny i mostrar el dit polze sortint entre l'índex i el dit d'enmig, com a senyal grossera de burla i menyspreu. Fer la figa a qualcú: fer-li aquell gest per burlar-se'n o significar-li menyspreu.  Loc.— b) Fer la figa: posar un dit damunt el dit llarg de l'altra mà. —c) Fer figa: flaquejar, fer falla súbita per manca de força, per un moviment fals, etc. «Les cames me fan figa». —d) Fer figa: fallar, sortir malament, no donar el resultat que calia esperar. «L'escopeta m'ha fet figa» (=no ha sortit el tret). —g) Pesar figues: fer becaines. —j) Això són figues d'altre paner (or., occ., val., men.), o figues d'altre sostre (mall.): es diu per significar: «Això és una altra cosa, això és molt diferent del que pensàvem o del que dèieu».—n) Com ara plouen figues: es diu per indicar que es considera impossible o improbable allò que un altre diu.—o) Tan aviat és figa com raïm: es diu a una persona que ara diu una cosa i suara en diu una altra de contrària.—p) Mig figa i mig raïm: en un estat d'indecisió entre bo i dolent, entre un estat o un altre, entre fer una cosa o no fer-la, etc. «Estic mig figa i mig raïm: no sé si he de sortir o si he de quedar». «El malalt està mig figa i mig raïm: ni bé ni malament».

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat