FIGUERA
f. | bot. | |
1 f. bot. Arbre de la família de les moràcies, laticífer, de grans fulles lobulades i flors unisexuals, reduïdes i molt petites, agrupades dins d’un receptacle carnós, propi de les terres mediterrànies i conreat pels seus fruits, les figues (Ficus carica).
2 f. bot. Figuera de moro. Planta de la família de les cactàcies, de tiges carnoses, formades per articles aplanats oblongs, les pales, que porten nombrosos grups d’espines, flors grosses, vermelloses o groguenques, amb pètals i estams nombrosos, i fruit carnós comestible, la figa de moro, originària d’Amèrica i sovint cultivada a terra baixa, sobretot al litoral, on de vegades creix espontàniament (Opuntia ficus-indica).
3 f. bot. Figuera de punxa. Altre nom de la figuera de moro.
4. f. bot. Figuera boja. Estramoni, planta de la família de les solanàcies, metzinosa, de flors blanques en forma d’embut i fruit en càpsula, eriçat de pues, d’origen neotropical i naturalitzada a Europa (Datura stramonium).
COMENTARIS:
No fa massa temps, una figuera enmig d’una vinya, i particularment de la varietat sejola, havia estat tant abundant, que se l’associada al paisatge penedesenc; era un lloc d’ombra i descans a l’abast dels vinyaters, els quals n’han prescindit amb amb la motorització.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Josep Arasa Ferrer (2015) “La figa” a El 3 de Vuit, 11 desembre: : «De figueres n’hi ha de nombroses varietats: blanca, negra, roja, de coll de dama, cucarella, sajola...».
Cruañes L’Arboç, p 66: «Figuera boja (Datura stramonium). Papiol, la Serra i Timba.»
Noguera Plantes Altafulla: (35) 64 «Noms locals: figuera de moro, figuera de punxa (Opuntia ficus-indica)».
CITACIONS LITERÀRIES:
Vidal Valenciano G. Festa Major Vilafranca, p 50: «se’ls acompanyava a la vinya, y allí, sota la figuera sajola».
ONOMÀSTICA:
Toponímia
Del recull de la secció de toponímia de l’I.E.P.:
· La Figuera (Castellet i la Gornal i Vilanova i la Geltrú).
· Camp de la Figuera (Puigdàlber)
· Carrer de la Figuera (Albinyana).
· Coma de la Figuera (Albinyana).
· Coll de la Figuera (Pontons).
· Cova de la Figuera (Olivella).
· Covarró de la Figuera (Sitges).
· Puig de la Figuera (Montmell).
· El Figueral (Sitges).
· Els Figuerals (Cubelles)
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. FIGUERA f. || 1. Arbre de la família de les ficàcies, de l'espècie Ficus carica; es fa de dos a quatre metres d'alçada, té les fulles palmades lobulades, rasposes i sinuades-dentades; el fruit (figa) és generalment piriforme, exteriorment verd, blanquinós, blavós o negre, dolç, de molt de consum com a aliment; moltes varietats de figuera fan dos esplets cada any, i prenen multitud de noms adjectius que hem exposats ja en l'article figa. [...] || 2. Figuera borda: a) Arbre de la família de les ficàcies, espècie Ficus carica, var. caprificus, que creix subespontània i isoladament en llocs incultes i montuosos i que no produeix fruit [...] || 3. Figuera de moro, o de pala, o d'India, o de pics: planta de la família de les cactàcies, espècie Cactus opuntia, que té les fulles molt carnoses, grosses, de forma oblonga i cobertes de moltes punxes, i de les fulles surten els fruits (figues de moro o de pala) coberts també de punxes més petites. || 4. Figuera infernal: planta arbustiva de la família de les euforbiàcies, espècie Ricinus communis, de fulles amples i dentades; es conra en jardineria i té aplicacions medicinals, entre altres la de l'oli de ricí que s'extreu de la seva llavor. [...] || 5. Figuera d'infern, o infernal, o borda, o figuera loca: planta de la família de les solanàcies, espècie Datura stramonium, que té les fulles sinuato-dentades amb dents amples i acuminades, flors blanques i fruit rodó espinós.
DIEC FIGUERA.
1 1 f. Arbre de la família de les moràcies, laticífer, de grans fulles lobulades i flors unisexuals, reduïdes i molt petites, agrupades dins d’un receptacle carnós, propi de les terres mediterrànies i conreat pels seus fruits, les figues (Ficus carica).
1 2 figuera borda Cabrafiguera: Figuera d’una raça silvestre que viu a les roques de la regió mediterrània i que requereix per a la maduració dels fruits el concurs d’un insecte himenòpter que penetra dins la inflorescència, on viu i es reprodueix (Ficus carica var. caprificus).
1 3 figuera de les pagodes Arbre robust de la família de les moràcies, de fulles perennes acuminades, que sol començar a créixer epifític, propi de l’Índia, on es considera sagrat (Ficus religiosa).
2 1 f. figuera de moro [o figuera de pala] Planta de la família de les cactàcies, de tiges carnoses, formades per articles aplanats oblongs, les pales, que porten nombrosos grups d’espines, flors grosses, vermelloses o groguenques, amb pètals i estams nombrosos, i fruit carnós comestible, la figa de moro, originària d’Amèrica i sovint cultivada a terra baixa, sobretot al litoral, on de vegades creix espontàniament (Opuntia ficus-indica).
2 2 figuera del diable [o figuera infernal, o figuera de ricí] Ricí: Arbust o petit arbre de la família de les euforbiàcies, de fulles molt grosses, llargament peciolades, peltades, palmatipartides i amb els segments irregularment dentats, flors en panícula vermellosa, les masculines a dalt, les femenines més avall, i fruit en càpsula coberta d’apèndixs semblants a espines, amb tres llavors grosses, marbrades i amb carúncula, originari de l’Àfrica tropical, cultivat als països càlids com a ornamental i per les seves llavors, de les quals s’extreu l’oli de ricí, emprat com a purgant i per a diversos usos industrials (Ricinus communis).
