FULLA
f. | bot. paper. ofici. constr. | |
1 f. bot. Cadascun dels òrgans laminars, ordinàriament verds, que surten del tronc i branques de les plantes i serveixen per a l'elaboració de la saba.
2 f. bot. Pètal. Fulles de rosa.
3 f. bot.. Cadascuna de les peces rectangulars de paper o d'altra matèria flexible que formen un llibre o quadern.
4 f. ofici.Làmina prima de metall, especialment d'una arma o d'una eina tallant. Fulla d’afaitar.
5 f. constr. Part mòbil d'una porta o finestra, que l’obre o la tanca.
CITACIONS LITERÀRIES:
Llorens Ben nascuda, p 103: «La Ben Nascuda sempre ha treballat per a altri i fins ha estat obrera d’una fàbrica de fulles d’sfaitar.»
ONOMÀSTICA:
Toponímia
Fàbrica de les fulles. Tetas Noms Vilafraca, p 117: «Nom popular d’Industrias Beter intal·lada a Vilafranca des del 1937, dedicada, a partir dels anys quaranta, a la producció de fulles d’afaitar.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB, FULLA f. || 1. Cadascun dels òrgans laminars, ordinàriament verds, que surten del tronc i branques de les plantes i serveixen per a l'elaboració de la saba. || 2. Pètal. || 3. Cadascuna de les peces rectangulars de paper o d'altra matèria flexible que formen un llibre o quadern. || 4. Làmina prima de metall, especialment d'una arma o d'una eina tallant.
|| 5. Làmina de metall, de fusta o d'altra matèria, amb què es recobreix un objecte.
|| 6. Peça laminar, prima, en general. Fulla de sopa: llesqueta prima de pa (Valls). Fulles de butxaca: trossos de llustrina o tela de fil que formen el fons de les butxaques (Barc.). Mitja fulla: la meitat del mocador partit de punta a punta. Començà a deslligar los nusos de la mitja fulla de mocador que cenyie sa testa, Vidal Rosada d'estiu, 364 (Balari Dicc.).
|| 7. Cadascuna de les parts mòbils d'una porta o finestra, que obren o tanquen aquesta. «La porta d'aquesta habitació és de dues fulles». (V. batent).
|| 8. Entra en la composició de diferents noms de plantes. a) Fulla borruda: la planta Verbascum thapsus (V. blenera).—b) Fulles de bàlsam: gutífera vulnerària de l'espècie Hypericum androsaemum, de fulles oposades, flors terminals o axil·lars en umbel·la, calze de cinc sèpals, fruits bacciformes.—c) Fulles d'orval: planta de l'espècie Senecio Doria, de tronc dret i poc ramós, fulles un poc glauques i fistonades, les inferiors grosses i ovalades, i les altres assentades; cabeçoles nombroses en corimbe, i flors grogues.—d) Fulles de cinc nervis: planta de l'espècie Plantago lanceolata, o plantatge de fulla estreta.—e) Fulles de Sant Antoni: planta que es fa de sis o set pams d'altària, amb les fulles llargues, alternes, lanceolades, que s'usen per a guarir ferides (Freginals).—f) Fulles de Santa Maria: planta poligonàcia de flors diploclamídies agrupades en verticils que formen raïms o panolles, del gènere Rumex (Fabra Dicc. Gen.).—g) Fulles peludes: planta de l'espècie. Stachys lanata, més coneguda amb el nom d'«herba de Sant Pelegrí».
Loc.—a) No deixar fulla verda en un camp: no deixar res per verd, destruir-ho tot (val.).—b) Tremolar com una fulla de poll: tremolar molt (mall.).—c) Anar damunt fulla: estar en bona situació, anar vent en popa, prosperar (mall.).—d) Anar davall fulla: anar pels recons, tenir desgràcia (mall.).—e) Agafar el rave per les fulles: voler fer quelcom d'una manera absurda, voler resoldre un assumpte des d'un punt de vista fals.
DIEC, FULLA 1 1 f. Òrgan laminar generalment de creixement limitat, ordinàriament verd, que neix lateralment de la tija d’una planta i és característic de l’esporòfit de les plantes superiors. Un arbre cobert de fulles. Una fulla de morera. Una fulla de col, d’enciam. Una fulla acicular, caduca, perenne. Sortir la fulla. Posar un arbre fulla. Caure la fulla. Fulles seques emportades pel vent. Tremolar com la fulla a l’arbre, al vent. No es mou fulla que Déu no vulla.
1 2 fulles alternes Fulles esparses que neixen alternadament sobre la tija, cadascuna oposada a l’anterior i a la següent.
1 3 fulles decussades Fulles oposades disposades en parells, cadascun en angle recte respecte als dos parells immediats superior i inferior.
1 4 fulles entresoldades Fulles oposades que tenen els limbes ajuntats per les bases formant-ne com un de sol travessat per la tija.
2 1 f. fulla estaminal Estam 2.
2 2 fulla tectriu Bràctea en l’axil·la de la qual surt una flor.
3 f. Pètal. Una fulla de rosa.
4 1 f. Làmina prima de metall, especialment d’una arma o d’una eina. La fulla d’un ganivet.
4 2 f. Eina de tall més o menys afinat.
4 3 fulla d’afaitar Làmina d’acer prima i flexible que, fixada a una màquina d’afaitar, serveix per a raure els pèls.
5 f. Part mòbil d’una porta, d’una finestra, etc., que l’obre o la tanca. Una porta de dues fulles.
6 f. Meitat d’un cuir tallat per l’espinada.
7 1 f. Representació heràldica de diferents tipus de fulla.
7 2 fulla de serra Faixa, banda o barra amb el perfil inferior dentelat.
7 3 fulla marina Moble heràldic cordiforme, entallat en forma trilobada per la part interior.
8 1 f. pl. Aspidistra.
8 2 fulles de bàlsam Orval 1 1.
8 3 fulles de cinc nervis Plantatge de fulla estreta.
8 4 fulles de Santa Maria Paradella.
8 5 fulles peludes Herba de Sant Pelegrí.
9 f. fulla de col Alga bruna de grans tal·lus laminars, que habita en fons pedregosos mediterranis (Laminaria rodriguezii).
