FREU
m. | topon. marin. | |
m. topon. marin. Pas entre roques.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 206: «El Freu. Nom genèric d’espais lliures o corredors sotaiguats de la mar. També coneguts per “frau”, n’hi ha per tot el litoral català».
Montanya Llocs sotaiguats I, p 27-28: «FREU. «Informació oral: Calafell ‘Pas entre roques, o algues’. Sitges ‘Pas entre roques o barbades’. Torredembarra ‘Pas entre roques’. Vilanova ‘Pas entre roques, barcos o perills’... De totes les definicions cultes, sembla més acostada a la realitat viva que hem recollit la definició que apunta cap a un espai lliure sotaiguat. Si bé en altres contrades el mot pot ésser sinònim d’estret, per aquestes contrades ningú no ha fet cap al·lusió a aquesta accepció. I com que el pescador parteix de la idea d’un camí, a mar, net de destorbs, aquest pas pot formar-se entre roques, algues, vaixells, àncores, bruts, és a dir, perills en general. Són popularment sinònims carreró i pas.»
ONOMÀSTICA:
toponímia
Montanya Llocs sotaiguats II, p 18 «Calafell: el Freu de Berà. És un pas entremig del Brut que ve de la Torre, es situa cap a Berà.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB FREU m. || 1. Estret; llenca de mar entre dues terres pròximes (or., bal.). || 2. Estret entre dues muntanyes o penyals (mall.). || 3. Distància o espai entre dues obertures, com entre finestra i finestra, entre portal i portal, etc.
DIEC FREU m. Estret 2. Braç de mar entre dues terres.
