GARRÓ [gə’ro]
m. | anat. bot. vitic. vest. | |
1. m. anat. Turmell, lloc on la cama s’ajunta amnb el peu. Portar els mitjons al garró.
2. m. bot. Borró floral de l’olivera.
3. m. vitic. Varietat de raïm.
4. f. vest. Garronada. Forat en la part del garró dels mitjons.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Cellers Torres. Varietats autòctones, 2016: La garró és la primera varietat recuperada per Cellers Torres. Es tracta d’una varietat negra de baixa productivitat i maduració tardana. Es va localitzar per primera vegada a les terrasses del Garraf a mitjan anys 80.
ETNOPOÈTICA:
cançoner
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. GARRÓ m. || 1. Part posterior-inferior de la cama, on s'articula aquesta amb el taló (or., occ., val., bal). Anar amb la calça o mitja a garró: portar les mitges amollades i caigudes a la part inferior de la cama. || 6. Poncella de l'olivera; raïmet que porta les flors de l'olivera en llur estat inicial (Empordà, Vendrell).
DIEC. GARRÓ. 1 1 m. Turmell. Protuberància del peroné i de la tíbia en el lloc on la cama s’ajunta amb el peu. Regió corresponent a aquesta protuberància, incloent-hi ordinàriament la part inferior de la cama. Dur les mitges al garró. 2 2 m. Part articulada de les extremitats posteriors dels quadrúpedes compresa entre la cama i la canya.
