GARSA
f. | ornit. caract. | |
1. f. ornit. Ocell de la família dels còrvids, de boi mig metre de llargada, negrós amb taques blanques al ventre i ales, molt cridaire (Pica pica).
f. ornit. Garsa groguera.Altre nom de l’ocell conegut com a cucut reial o ↑cucut xeixa (Clamator glandarius).
2. f. ornit. Garsa groguera. També, altre nom de l’ocell, més conegut com botxí (Lanius excubitur).
3. f. ornit. Garsa marina. Altre nom de l’ocell anomenat botxí (Lanius excubitor).
4. m. i f. desp. caract. Dit de qui treu profit d’un altre.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Mestre Raventós Noms ocells forma figurativa: «GARSA. Persona que sols pensa en arreplegar per a si béns, avantatges, etc. d’aquí que se li doni un significat d’aprofitat i usurer, comú per altra part a totes les espècies de còrvids.»
Mestre Raventós Avifauna Roqueta, p 243: «El cucut reial, conegut aquí per garsa groguera i també per cucut xeixa (Clamator grandarius)».; p 249: «El botxí, també conegut a la zona per garsa groguera (Lanius excubitor)».
Salvadó Recull, p 201: GARSA GROGUERA. (Sant Pere de Ribes). Cucut reial Clamator glandarius. Hom el creu un nom molt encertat perquè normalment parasiten els nius de garsa, i els polls de cucut sent de color groguenc amb el llom fosc; p 208: Botxí Lanius excubitor. «cal remarcar que aquest nom també es don per al Clamator glandarius a Sant Pere de Ribes»; p 208: «GARSA MARINA. (Sant Esteve Sesrovires) Botxí Lanius excubitor.»
Ortega, Dicc. ocells, 148: «Lanius excubitor excubitor... Botxí septentrional, baraca, baraca botxina, botxí, capsigrany botxí, capsigrany garsenc, capsigrany gris, capsigrany reial, cap-xerigany reial, escanyabruixots, gaig botxí, garsa borda, garsa botxina, garsa creuera, garsa groguera, garsa marina, gatx botxí, margaso, margassa, margassó, rèbora.».
CITACIONS LITERÀRIES:
Francesc i Carolina Rossell, a Trena i peu núm.57, p 29: «Garsa (Pica pica)... veig la garsa amb la seva llarga cua, com creua el cel amb vol recte per sobre de les teulades de l’Arboç... Sembla blanca i negra, però quan hi ha bona llum el plomatge mostra gran varietat de tons irisats i la cua té reflexos porpres llustrosos... La garsa és de la família dels còrvids. Mesura uns quaranta-cinc centímetres i té fama de lladregota i vilana.».
ETNOPOÈTICA:
fraseologia
· «Donar garsa per perdiu». Mestre Raventós Noms ocells forma figurativa, p 107: «Garsa (Pica pica) dit: donar garsa per perdiu, que té el mateix significat de donar gat per llebre, enganyar fent creure que és tal cosa una altra cosa de qualitat inferior que se li assembla.»
· «Garses cap a la muntanya, mal temps al pla» Sadurní Folklore II: p 37.
· «Per Sant Pere, a Abrera, | maten la garsa». [Sadurní Folklore I, p 204.]
· «Per Sant Pere, festa a Abrera, | els d’Olesa per Sant Joan; | els cornuts d’Esparreguera, | per Santa Eulàlia la fan.» [Sadurní Retalls folkl., p 30.]
· «―Que no vas a Abrera?» [Gomis Cels Zoologia, p 301: «Als voltants d’Abrera hi ha moltes garses i per la festa major en maten algunes per menjar-se-les. Entre els pobles veïns es pregunten: --- (referint-se a la garsa) (Olesa de Montserrat)»]
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. GARSA f.
|| 1. Au de la família dels còrvids, espècie Pica rustica o Pica caudata, que té el plomatge negre brillant pel cap, pel coll i per l'esquena, blanc per les espatlles i pels pits, i la cua llarga amb reflexos vermells i verdosos; és domesticable, aprèn de siular tonades i de pronunciar alguns mots, i té el costum de robar els objectes que troba, sobretot si són lluents (or., occ., val.). || 4. fig. Dona que roba o que procura adquirir massa coses en perjudici d'altri; cast. urraca. Loc.—a) Donar (vendre, fer veure, etc.) garsa per perdiu, o garses per perdius (o per coloms): enganyar donant una cosa per una altra o fent veure allò que no és.—b) Esser més lladre que una garsa: tenir molt despert l'instint del furt.—c) Xerrar més que una garsa: esser molt xerraire. Refr.—a) «En temps de farsa, el corb diu negra a la garsa» (Gomis Zool. 338).—b) «A la dona i a la garsa, lo que diguis a la plaça»: vol dir que les dones solen repetir allò que han sentit, com les garses que aprenen de repetir allò que senten.
DIEC. GARSA. 1 1 f. Ocell de la família dels còrvids, d’uns 46 centímetres de llargada, amb el plomatge negre iridescent i el ventre i la zona mitjana de les ales blancs, molt comú als espais oberts, tant als conreus com als parcs ciutadans, cridaire i renouer (Pica pica).
1 5 garsa groguera Cucut reial.
2 f. donar garsa per perdiu [o donar garsa per colom] Enganyar fent creure que és tal cosa una altra cosa de qualitat inferior que se li assembla.
