GAT

Argo núm. 1, p 27: «gatet ‘tauró petit, sense espines i amb cartílag’».

DCVB. GAT DE MAR: noi aprenent de mariner;

DCVB. GAT DELS FRARES m.: Murri, home que obra amb segona intenció (Empordà, Vallès, Penedès).

DCVB. GAT MESQUER. m.: Mamífer de la família dels vivèrrids, de l'espècie Viverra civetta [...] El nom de gat mesquer s'usa principalment al Berguedà, Plana de Vic, Vallès, Penedès i Camp de Tarragona.

DCVB. Gats i guesses: joc de noies, en què una nena es posa amagadament una agulla de cap dins la mà i clou aquesta, i amb la mà closa se'n va a la companya perquè li posi una altra agulla exteriorment sobre la mà closa i diu si és gats o guesses; si la que posa l'agulla encerta la posició de la que hi ha dintre, guanya l'agulla, i si no, la perd; són «gats» quan els caps de les dues agulles queden en la mateixa direcció, i «guesses» quan es troben en direcció contrària (Igualada).
DCVB. || 9. a) El gat i la rata: joc d'infants, en què els jugadors es posen fent rodona, agafats per les mans i amb els braços estesos, fora el «gat» i la «rata», que són dos jugadors, el primer dels quals ha d'encalçar el segon passant per davall els braços dels altres i seguint-lo sempre pels mateixos llocs per on passa, fins a agafar-lo (or., occ., val., bal.).—b) Gats i guesses: joc de noies, en què una nena es posa amagadament una agulla de cap dins la mà i clou aquesta, i amb la mà closa se'n va a la companya perquè li posi una altra agulla exteriorment sobre la mà closa i diu si és gats o guesses; si la que posa l'agulla encerta la posició de la que hi ha dintre, guanya l'agulla, i si no, la perd; són «gats» quan els caps de les dues agulles queden en la mateixa direcció, i «guesses» quan es troben en direcció contrària (Igualada).

Garcia Soler Vida marinera, p 287: «gat: aparell en forma de grossa anella i amb ganxos que hi pengen, per desenrocar un art. És l’equivalent del cercapous que empren els pagesos.»

Roig / Amades Vocab. pesca: GAT m. Grossa anella de ferro que pesa de 3 a 4 arroves i que té la mateixa aplicació que l’anell (Vilanova)
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova, p 57: «gatets, fer gatets (en castellà gorgoritos),’desembussar la canalera o gargamella i començar a fer exercicis de veu (gatet, pl.: ‘veu’).»

Sales Vidal, a La malvasia de Sitges, apud Jornades IEC Sitges, 39: «perquè sóc a casa meva, | i mano: entens, gatamoixa?»

Fraseologia

«Estirar l'orella del gat». DCVB: Jugar a cartes (Penedès).

«Paciència i non grunyatis, que deia el gat a la rata»: DCVB: es diu humorísticament a algú que es lamenta d'un succés desgraciat (Igualada).

DCVB. GAT m. I. || 1. Mamífer carnisser de la família dels fèlids, espècie Felis catus, digitígrad, amb ungles retràctils, les varietats del qual difereixen principalment pel color i algunes com la d'Angora per l'abundància de pèl. || 2. Nom que s'usa amb diferents adjectius per a designar diverses espècies de mamífers més o menys consemblants al gat domèstic. Especialment: a) Gat fer (Bagà, Andorra, Pallars, Conca de Tremp), o gat salvatge (Cat., Bal.). o gat feréstec (Castelló de la P.), gat montès (Val.), o gat vaire (Empordà), o gat marc (Costa de Llevant), o gat salvat (Benidorm, Alacant): mamífer felí de l'espècie Felis sylvestris, que és molt més gran que el gat domèstic, té el cos ratllat i la cua més grossa, i habita pels boscos. —b) Gat cerval: l'espècie Felis lynx, que és més gran que el gat fer, té el pelatge rogenc amb taques pardes, les orelles amb pinzell i la cua relativament curta, robusta i negra en la part posterior; habita els boscos espessos i no abunda gaire en el nostre país. Vulgarment s'anomena també gat cerval el gat fer (Calasseit, Ribera d'Ebre, Val., Alcoi).—c) Gat mesquer (ant. gat d'algàlia): mamífer de la família dels vivèrrids, de l'espècie Viverra civetta; més gran que el gat domèstic, de color grisenc amb faixes negres; té una restellera de pèls damunt l'esquena que són eriçables a voluntat de l'animal, i una glàndula que segrega almesc. El nom de gat mesquer s'usa principalment al Berguedà, Plana de Vic, Vallès, Penedès i Camp de Tarragona.—d) Gat fagí: fagina (pir-or.). —e) Gat maimó: tota mena de simi petit que tingui la cua llarga. || 3. Nom que s'aplica a persones amb diferents adjectivacions i significats fundats en la semblança de qualitats amb les del gat animal domèstic. Especialment: a) Home deixondit, viu de potències. —b) Gat vell: persona molt experimentada, que no es deixa enganyar o desorientar fàcilment (or., occ., val., bal.).—c) Gat dels frares: murri, home que obra amb segona intenció (Empordà, Vallès, Penedès). —d) Gat de masia: home molt rústic, bosquerol (Tarr.).—e) Gat escorxat: persona molt magra.—f) Gat alabau: persona que braveja molt o que sempre fa l'elogi d'ell mateix.—g) Gat de mar, o de barco, o de nau: noi aprenent de mariner.—h) Gat de vint ungles: lladre.—i) Gat amagat (Empordà), o gat saumó o gat moix (Tarr.), o gat mèu (Men.): qui obra sense fer-ho coneixedor, dissimulant, fingint humilitat o insignificància.—j) Gat vaire: V. gatvaire.—l) Gat: persona de poc seny o de poca significació, menyspreable. «A la reunió no hi han anat més que quatre gats». «Això és una colla de gats».—m) Gat: persona poc formal o que cerca fer broma i divertir-se. També se'n diu gat d'armari. || 4. Nom de diferents objectes materials que per llur forma o per llur aplicació poden comparar-se al gat domèstic. Especialment: a) Botella de cuiro, d'un o dos litres de cabuda, per a portar i beure vi (Barc., Ll.). —b) Bossa o talec on es guarden els diners (Cat., Val.).—c) Puntal de fusta d'uns 20 a 30 centímetres (Amades Past.).—d) Màquina destinada a aixecar a petita altura objectes molt feixucs mitjançant una cremallera que engrana amb una roda dentada moguda per una maneta.—e) Serjant, eina de fuster per a estrènyer peces encolades (val., mall., eiv.).—f) Instrument de ferro o de pedra, proveït de dues ganivetes, que en la pesca de la llampuga s'empra per a tallar el cap que subjecta el capcer al mitjà de rei: mitjançant una rosca, el gat s'arria al llarg del dit cap, portant obertes les ganivetes mentre davalla; en esser ran de la barriola o estrop del mitjà de rei, se cobra o hala de la guia, es tanquen les ganivetes i deixen aquell cap tallat (Palma).—g) Bernat, ferro-paret per a barrar la porta (Eiv.).—h) Mena de raspall fet de cerres, que serveix per a netejar l'interior dels tubs o canons (Eiv.).—i) Instrument consistent en un pal a l'extrem del qual hi ha formant un estel tres o més ferros elàstics i puntuts, el qual serveix per a regonèixer i netejar les parets interiors d'un canó. —j) Pinyó que corre per una cuixera de la premsa engranant amb les dents del fusell o espiga, i que serveix per a pitjar més fort el peu o pila d'esportins (Alcoi).—l) Rotllana de pedra foradada que serveix per a desenroscar hams, palangres, xarxes i altres ormetjos de pescar (Mall.).—m) pl. Capfoguers (Mont-roig de Sió).
|| 5. Embriaguesa, en llenguatge vulgar o familiar (or., occ., val., bal.). Agafar o aplegar un gat: embriagar-se. Tenir o portar o dur un gat: estar embriac. Portar un gat com un temple: estar molt embriagat. Escorxar el gat: fer la dormida conseqüent a l'embriaguesa. Anar amb el gat al coll: estar embriac. Ficar a algú es gat dins s'esquena: embriagar-lo (Mall.). a) Gat de carbó: mareig, intoxicació produïda pel tuf del carbó (Mall.). || 6. adj. (f. GATA) Embriac, en termes vulgars o familiars (or., occ., Maestr., bal.). (També es diu de l'intoxicat pel tabac o per vapors metzinosos). Gat com una sopa, o més gat que una sopa: molt embriac. || 7. Peix selaci, de l'espècie Scyllium catulus, de color grisa, de 25 fins a 70 cm. de llargada, que és molt poc estimat i a penes comestible. S'anomena també gat ver, gatvaire i gató.  || 8. a) pl. Planta de l'espècie Galium aparine (Men.).—b) Gat maimó: planta de l'espècie Tamus communis (Men.). S'anomena també corriola de cavall. || 9. a) El gat i la rata: joc d'infants, en què els jugadors es posen fent rodona, agafats per les mans i amb els braços estesos, fora el «gat» i la «rata», que són dos jugadors, el primer dels quals ha d'encalçar el segon passant per davall els braços dels altres i seguint-lo sempre pels mateixos llocs per on passa, fins a agafar-lo (or., occ., val., bal.).—b) Gats i guesses: joc de noies, en què una nena es posa amagadament una agulla de cap dins la mà i clou aquesta, i amb la mà closa se'n va a la companya perquè li posi una altra agulla exteriorment sobre la mà closa i diu si és gats o guesses; si la que posa l'agulla encerta la posició de la que hi ha dintre, guanya l'agulla, i si no, la perd; són «gats» quan els caps de les dues agulles queden en la mateixa direcció, i «guesses» quan es troben en direcció contrària (Igualada). Loc. —c) Cercar cinc peus al gat: pretendre coses impossibles.—d) Esser un orgue de gats: estar un lloc ple de soroll, de crits, de desorde.— z) Caure de peus (o de potes) com els gats: tenir molt bona sort, obtenir bon resultat.—aa) Tenir set vides (o nou vides) com els gats: esser una persona o cosa molt duradora i difícil de matar o esvair.—dd) Estar com gat i gos, o com el gat i el gos, o com gats i gossos, o com es ca i es gat, o com el gat i la rata: estar barallats o mal avinguts.— hh) Estirar l'orella del gat: jugar a cartes (Penedès).—ii) ¿Qui posarà l'esquella (o el cascavell) al gat?: es diu referint-se a una acció perillosa que probablement ningú gosarà a fer.— pp) Donar (o vendre) gat per llebre: enganyar, fer creure o prendre una cosa per una altra. —rr) Paciència i non grunyatis, que deia el gat a la rata: es diu humorísticament a algú que es lamenta d'un succés desgraciat (Igualada).

DCVB. 1. MOIXA. f. || 10. Gata moixa, o gata maula, o gata sauma, o gata parda: persona que fingeix humilitat o innocència, però que amagadament procura obrar en profit propi o en perjudici d'altri. 

DIEC. GAT. 1 1 m. Mamífer carnívor de la família dels fèlids, d’uns 50 centímetres de llarg, digitígrad, amb ungles retràctils, les varietats del qual difereixen pel color i per altres caràcters d’escassa importància (Felis catus). Els gats d’Angora i Pèrsia es distingeixen per llur pèl llarg i sedós. Tenir set vides com els gats. Els gats sempre cauen de potes. 1 2 donar gat per llebre Donar garsa per perdiu. Enganyar fent creure que és tal cosa una altra cosa de qualitat inferior que se li assembla. 1 3 estar com el gat i el gos Estar renyint sempre. 1 4 gat escaldat amb aigua tèbia en té prou La persona que ha sofert un dany procura de no patir-ne d’altres, encara que siguin menys importants. 1 5 haver-hi gat amagat Haver-hi un motiu, un maneig, ocult. 1 6 semblar un gat escorxat Ésser molt magre. 2 1 m. gat de mar Aprenent de mariner. 2 2 gat dels frares Plaga². Persona que en tot troba un motiu de broma, que no es pren res seriosament. 2 3 gat vell Persona de molta experiència, que sap tots els trucs, que difícilment hom pot enganyar. 2 4 quatre gats Pocs i poc importants. 3 m. el gat i la rata Joc d’infants en què els jugadors es posen fent rodona, agafats de les mans i amb els braços estesos, tret dels que fan de gat i de rata, que s’encalcen passant per sota els braços dels altres. 4 1 m. gat cerval Linx. Mamífer carnívor del gènere Lynx, de la família dels fèlids, semblant al gat, de cames llargues, cua curta, orelles terminades en un pinzell de pèls negres, que els antics creien que tenia una vista extraordinàriament aguda i penetrant. 4 2 gat d’algàlia Civeta. Mamífer carnívor de la família dels vivèrrids, d’1 metre de llarg, gris amb ratlles i pics negres, que habita a la meitat oriental d’Àsia i del qual s’obté l’algàlia (Viverra zibetha). 4 3 gat fer Gat salvatge. Gat semblant al gat domèstic però més gros i de pelatge gris amb bandes fosques i la cua peluda (Felis silvestris). 4 4 gat mesquer Geneta 1. Mamífer carnívor de la família dels vivèrrids, de pèl gris fosc amb taques negres, cua llarga formant anells blancs i negres, extremitats curtes i ungles retràctils (Genetta genetta). 4 5 gat salvatge Gat semblant al gat domèstic però més gros i de pelatge gris amb bandes fosques i la cua peluda (Felis silvestris). 5 1 m. Bot petit per a posar-hi vi. 5 2 agafar el gat Embriagar-se. Posar en estat d’embriaguesa. 5 3 tenir el gat Estar embriagat. 5 4 adj. Embriac 1 1. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d’alcohol. Estar gat. Anar gat. 6 1 m. Màquina que, posada sota una cosa que es vol aixecar, permet de fer-ho sense gran esforç. 6 2 m. Caragol d’estrènyer. Eina per a prémer dues peces o dues parts d’un treball en procés d’encolada, per a subjectar peces o parts de l’objecte que es treballa, i també per a fixar damunt del banc una peça o part d’una feina perquè no es bellugui mentre és treballada. 6 3 m. Instrument que consisteix en un pal a l’extrem del qual hi ha formant un estel tres o més ferros elàstics i punteguts, el qual servia per a reconèixer les parets interiors d’un canó. 7 m. Peix de la família dels esciliorrínids, de cos allargat, amb les aletes dorsals separades per una distància superior a la longitud de l’aleta anal, tot pigallat de taquetes fosques de diàmetre mitjà semblant al de la pupil·la (Scyliorhinus canicula).

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat