BALDRITXA
f. | zool. ornit. local. | |
1. Nom penedesenc de la baldriga pufi (Puffinus puffinus), considerat el més petit dels ocells marins.
2. A Torredembarra, persona bellugadissa i de caràcter inquiet.
COMENTARIS:
Bàyer, Bolets i animals, 234: «Baldritxa - Baldritja – Baldaritja. Nom català: Baldriga. Nom científic: Pufinus sp. i Calonectris sp. Hi ha diverses espècies de baldrigues, però tant a Vilanova i la Geltrú com a Calafell i a Torredembarra, hem recollit aquests noms penedesencs. No fan distincions entre les diverses espècies d’aquests ocells marins que volen arran d’aigua.
Bàyer, Bolets i animals, p 234: A Torredembarra el mot baldritxa també està recollit per designar algú inquiet, possiblement tot recordant el vol i el batec d’ales d’aquests ocells.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Domingo Ocells, p 30: «Baldritxa (Torredembarra) Baldriga pufi. Puffinus puffinus».
Mèlich, Glossari Calafell: «Baldritxa o baldriga. Ocell migratori que va a vols nombrosos al ran de mar.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. BALDRIGA. 1 f. Ocell de la família dels procel·làrids, de color fosc, de mida mitjana, amb el vol inclinat sobre un costat. 2 baldriga capnegra Ocell de la família dels procel·làrids, de plomatge cendrós amb el capell negre, rar a les nostres contrades (Puffinus gravis). 3 baldriga cendrosa Ocell de la família dels procel·làrids, d’uns 45 centímetres de llargada, plomatge gris fosc a les parts superiors i blanc a les inferiors (Calonectris diomedea). 4 baldriga grisa Ocell de la família dels procel·làrids, d’uns 40 centímetres de llargada, de plomatge fosc uniforme, propi de l’Atlàntic i accidental al Mediterrani (Puffinus griseus). 5 baldriga pufí Ocell de la família dels procel·làrids, d’uns 35 centímetres de llargada, amb una subespècie endèmica a les illes Balears, més grossa que les anteriors, de color brunenc (Puffinus mauretanicus).
