f. pl. | joc. | |
f. pl. joc. Jugar a gepes. Joc de canalla que consisteix en què qui para empaita els altres per tirar-los una pilota de drap tan fort com pot i, si en toca un, aquest li toca parar.
Jugar a gepes ha estat un popular joc de carrer en temps en què no hi corrien els cotxes.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aguiló Dicc. GEP GEPA... jugar a geps o a la gepa: joc que consisteix a tirar-se la pilota a l’esquena.
Garcia Soler Vida marinera, p 94: «quan ja eren tots uns bordegassets, jugaven ... a la gepa, amb pilotota de roba, lligada amb cordills, a veure si s’endevinaven l’esquena»];
Llorens Ben nascuda, p 119: «aquests diantres de marrecs... juguen... a gepes».
Tetas Noms Vilafranca, p 109: «”La Plaça de l’Oli i el Firal dels Porcs, semblaven llocs a propòsit per a jugar a geps”, explica Eduard Vidal, Jochs y joguines, 176».
Vidal Valenciano E. Jochs., p 171: «L’afició a fer pilotes arribà a treure’ns mestres. Ne recordo una que era tota de simolsa... per son tamany semblava feta expressa per a jugar-hi a geps...».
DCVB. GEP m. || 1. Protuberància a l'esquena o al pit, produïda per una desviació de la columna vertebral o de l'estèrnum. || 2. En certs animals, com el camell, protuberància dorsal produïda per un dipòsit adipós. || 3. fig. Cosa carregosa. || 4. pl. Joc de nois en què el qui pot agafar la pilota, la llença a l'esquena dels altres que fugen, i cada un d'aquests procura recollir-la d'en terra i tirar-la altra vegada a l'esquena dels altres (or., occ.). Sinòn.: gepa.
DCVB. GEPA. f. pl. Joc de geps (Ripoll, Campdevànol, Pobla de L., Vilafranca del Penedès.).