GONFANÓ
m. | ||
m. Estendard que presideix les manifestacions públiques d’algunes corporacions.
EXEMPLES:
Ganfanó, segons informant de l’Arboç.
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà Hores vagaroses, p 130: «Darrera el Ball de Bastons hi veig els dos ganfanons amb la creu de la parròquia. Són els mateixos ganfanons de la meva infantesa. És la Creu que sempre he vist a la sagristia de la parròquia. Em sembla, en mirar-la i contemplar els dos ganfanons, que m’han de conèixer...».
Milà i Fontanals Arnaldó de Beseia, apud Marrugat Poesia Milà, p 99 «Negra nit la professó | serpejant puja la costa | ... | Los boixos i els gonfanons | balandreja l’aura dolça...»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. GAMFARÓ (i ses var. ant. gomfanó, ganfanó, gonfaló). m. Estendard que en l'edat mitjana s'usava com a insígnia de guerra; més modernament, bandera que penja d'un pal travesser i que sol esser la insígnia d'una confraria, gremi o altra corporació;
DIEC. GONFANÓ. 2. m. ESTENDARD. 2. 1. Ensenya que usen les corporacions religioses i civils, en què el drap penja d’una vareta horitzontal col·locada a l’extrem superior d’una asta vertical formant creu amb aquesta.
