GRALLAIRE
m. i f. | músic. | |
m. i f. músic. ↑Graller, grallera, persona que fa sonar una gralla.
CITACIONS LITERÀRIES:
Joan Amades, apud Oriol Penedès Obra Cançoner, p 47: «(colla de grallers els Gonzers) quatre membres, tots d’una mateixa família (tres grallaires i un tabaler)».
Vidal Valenciano E. Virolet Sant Guim, p 8: «És a llogar un bon grallaire.»; p 16: «Jo vinch de llogà al grallaire».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. GRALLAIRE. m. Sonador de gralla.
