GRALLER GRALLERA
m. i f. | músic. | |
m. i f. músic. Músic que toca la ↑gralla.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Miralles Eloi Fem pinya, p 91-94. GRALLER: El que toca la gralla.
Vilà Sitges festa major, p 60: «Grallers. Són els músics sonadors de les gralles. Van normalment en colles de tres instruments als quals acompanya el tabal per marcar el ritme.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Cuscó Toc castells, p 23: «la major part del repertori més antic dels grallers està directament relacionat amb el món dels castells (les matinades, els tocs de processó, la música d’entrada i de sortida de la plaça, els tocs de retreta...).»; p 261: «Pau Casals deixa constància d’aquest fet ritual quan diu: «Els grallers, aquells inoblidables missatgers de les principals diades! De matinada ja despertaven el veïnat amb les seves tonades –tan alegres!– i anunciaven la festa.»
Massanell 30 d’Agost, p 15: «Frueix de l’alegria que els grallers alcen arreu.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. GRALLER m. || 1. Sonador de grall o gralla (Camp de Tarr.).
