GUINEU
f. | zool. ictiol. caract. | |
1. f. zool. Mamífer de la família dels cànids, espècie Canis vulpes, de devers 60 cm. de llarg, de pèl rogenc, orelles dretes i cua llarga i grossa (or., occ.)
2. f. caract. Persona astuta i malintencionada.
3. f. ictiol. Nom torrenc de la quimera, peix amb una espina verinosa a l’aleta dorsal (Chimaera monstrosa ).
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. GUINEU f. || 4. a) Peix de l'espècie Chimaera monstrosa (Torredembarra), conegut amb els noms de ull-verd (Costa de Llevant) i de caro (Tarr.).
CITACIONS LITERÀRIES:
DCVB. GUINEU f. || 4. a) Peix de l'espècie Chimaera monstrosa (Torredembarra), conegut amb els noms de ull-verd (Costa de Llevant) i de caro (Tarr.).
ETNOPOÈTICA:
Fraseologia
«A Llorenç, guineus!», Sadurní Folklore I, p 211.
«A can Guineu, si no hi pots ficar la cama, posa-hi el peu», del Blog Carles Querol: «La vella dita popular que tan bé descrivia les ànsies de supervivència dels rabassaires sadurninencs i subiratencs, els obrers de les vinyes».
ONOMÀSTICA:
Toponímia
Del fons del Grup d’Estudis Toponímics de l I.E.P.:
· Cal Guineu, a Albinyana, Olivella, Sant Martí Sarroca, Sant Sadurní, i Subirats.
· Cau de la Guineu, a Olivella.
· Cova de Guineu, a Sitges.
· Font d’en Guineu, a Subirats.
· Mas Guineu, a Castellet i Gornal, Cubelles i a Torrelles.
· Torrent de les Guineus, a Terrassola i Lavit.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. GUINEU f. || 1. Mamífer de la família dels cànids, espècie Canis vulpes, de devers 60 cm. de llarg, de pèl rogenc, orelles dretes i cua llarga i grossa (or., occ.). || 2. fig. Persona astuta i malintencionada. || 4. Nom de diferents espècies de peixos: a) Peix de l'espècie Chimaera monstruosa (Torredembarra), conegut amb els noms de ull-verd (Costa de Llevant) i de caro (Tarr.).—b) Peix de les espècies Callionymus dracunculus, C. maculatus i C. Belenus (Tarr.).—c) Peix de les espècies Motella maculata i Motella fusca (Costa de Llevant).—d) Guineu vermella: peix de l'espècie Callionymus lyra (Tarr.).
