INDIOT [indiɔ́t]
m. adj. | ornit. | |
1 m. ornit. ↑Gall dindi, gallinàcia d’origen americà (Meleagris gallopavo).
2 adj. Beneitot, exelebrat.
ETNOPOČTICA:
fraseologia
· « Beure a la pica dels indiots». Gomis Zoologia, p 259: «Equival a ser ximple, segons diuen al Vendrell i a altres pobles del Baix Penedès. Els castellans diuen “pavo” o “pava” a l’home o dona que és més ximple o ximpleta que savi. Els francesos diuen “Bète comme un dindon”, i “C’est une grande dinde” o “una vraie dinde” parlant de dones.»]
· «Fer beure a la pica dels indiots». Beneyto / Solé Locucions, p 246: «Voler enganyar una altra persona, sinònim de «Fer beure a galet». Ha estat recollida com a forma vendrellenca (Alcover,1962) però sembla habitual en altres indrets penedesencs.»
· «Ser un indiot» Muntaner Peculiaritats Sitges, p 221: «Ser un eixelebrat. Amb aquest sentit, és al DCVB, no, en canvi, al DIEC2.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. INDIOT m. || 1. Gal·linàcia de l'espècie Meleagris gallopavo, més gros que el gall domèstic, amb plomatge negre o gris, i devegades blanc, amb un apèndix carnós vermell damunt el bec i amb la cua estufadissa. a) Indiot salvatge: gal·linàcia de l'espècie Tetrao urogallus, més grossa que l'indiot ordinari. || 2. fig. Beneitot o eixelebrat. Loc.—a) Més vermell que un indiot: molt encès de color.—b) Més estufat que un indiot: molt vanitós.
