INXA
f. | músic. | |
f. músic. Llengüeta d’un instrument de vent.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Pi de Cabanyes Senyes, p 23: «l’inxa és la llengüeta de la gralla, l’indispensable instrument de vent per indicar amb els seus estridents tocs el progrés en la construcció del castell. La paraula, també d’origan àrab, vindria a significar instigació o atiament, i donaria el veb inxar, que només recull l’Alcover Moll».
Vilà Sitges festa major, p 67: «INXA. És una llengüeta feta de dos trossets afinats de canya que s’uneixen per un extrem amb un lligat de fil. Un cop posada en remull en algun líquid, ―els grallers prefereixen el conyac―, aquesta mena de boquilla es col·loca dins el forat del broquet de la gralla per fer-la sonar.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Cuscó Mirar parlar Penedès, p 263: «Altres vegades, en aquest món de la festa trobem que s’hi perpetuen paraules que provenen d’antic com és el cas d’«inxa» (lla llengüeta de doble canya de les gralles i les tarotes i les cornamuses). Un mot que darrerament s’està perdent enfront de la denominació «canya» per influència castellana.»
Cuscó Toc castells, p 28: «en el llenguatge dels grallers es fa servir amb naturalitat la veu medieval inxa per referir-nos a la doble canya que produeix el so que amplifica l’instrument»; «llengüeta de doble canya que amplifica el so produït en bufar una gralla».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. INXA f. || 2. Llengüeta d'un instrument de vent.
