LLADRÓ
m. | vitic. | |
m. vitic. Estri en forma sifó, per a treure un vi d’una bóta, aspirant-lo.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt Vocabulario viña. LLADRÓ. Especie de sifón empleado para el trasiego del vino.
Raventós Bon vi, p 82 «es pot trasbalsar part amb lladró...»
Sadurní Vocab. vinyater. LLADRÓ. Aparell, sifó, per a treure un vi d’una bóta, aspirant-lo (Pacs).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB . LLADRÓ, -ONA m. i f. || 1. Lladre. || 2. Sifó amb què es treu líquid de les bótes amb una forta aspiració.
DIEC. LLADRÓ. 4 m. Sifó. En una canonada, part en forma de S ajaguda en què l’aigua detinguda en el tros en què la convexitat mira avall impedeix la comunicació dels gasos que hi ha en una i altra banda.
