• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

BECDUR

m. fonet.

zool. ornit. local.

Fon.: [‘bek’du]

 

A Vilafranca, altre nom de l’ocell conegut com a durbec (Coccothraustes coccothraustes).        

 



COMENTARIS:

El nom vilafranquí de becdur és degut a una metàtesi del nom estandard.


INFORMACIÓ LÈXICA:

 

Mestre Raventós, Avifauna Penedès, 131: «Durbec... Al Penedès no hi nia i potser més que com hivernant o de pas, avui caldria considerar-lo com un migrant accidental.»

Ortega, Paranyisme: «L’aliment principal dels fringíl·lids són els grans i les llavors... Amb molta raó, els paranyistes els anomenen ocells de bec dur, diferenciant-los dels de bec tou o bec moll (insectívors)».

 

Salvadó, Recull, 210. BECDUR. (Vilafranca) Durbec Coccothraustes coccothraustes.

 


LEXICOGRAFIA COMPARADA:

 

DIEC. DURBEC m. Ocell de la família dels fringíl·lids, d’uns 18 centímetres de llargada, plomatge bru, bec molt gros i prou fort per a trencar pinyols de cireres, d’olives, etc. (Coccothraustes coccothraustes).

 






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat