LLUNA
f. | astron. marin. alim. | |
1. f. astron. Astre satèl·lit de la terra.
2. f. astron. Lluna dreta. Lluna en quart creixent.
3. f. astron. Lluna ajaguda. Lluna en quart minvant.
4. f. astron. Lluna raïmera. La lluna vella de mitjan novembre.
5. f. astron. Lluna que cova, amb rotlle, amb ull de perdiu. La lluna envoltada d’un halo.
6. f. astron. Lluna flamenca. El pas de la lluna nova a la lluna plena.
7. f. astron. Lluna amb arracada. Lluna amb estel al costat.
8. f. marin. Al Vendrell, onada de la mar.
9. f. alim. Lluna de Vilanova, producte de pastisseria en forma de lluna, compost amb farina, ous, mantega, sucre i avellanes.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Soler Vida marinera, p 289: «lluna ajaguda: quan [la lluna] està ajaguda (tall més tirat avall) és senyal que el mariner ha d’estar alerta pel que pugui passar.»; «lluna amb arracada: lluna amb un estel al costat.»; «lluna amb rotlle: amb estells dintre el cercle... “rotllo gros a la lluna, pluja tot d’una”»; «lluna amb ull de perdiu: amb cercle de colors.»: «lluna dreta: quan la lluna està dreta (quart ixent, tall a la dreta) vol dir bon temps a la vista, quan el mariner pot estar confiat.»
Sadurní Folklore II, p 53: «Lluna: Ona de la mar (El Vendrell)»
Sadurní Folklore II, p 133: «La lluna flamenca, quan fa el traspàs de nova a plena...»]
Sadurní Vocab. vinyater. LLUNES. «Ones de la mar (El Vendrell)»
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà Vendrell Havana, p 89: «Veieu, pare, com semblen llunes de la mar? (Nota: ---: onades que trenquen als secallets)».
Àngel Guimerà: “Discurs presidencial al Certamen Científic Literari de 1887”, Obres Completes. «... i a l’enfront el sorral de les onades (les llunes que aquí es diu),»]
Manent Núvols Penedès.: 51 «La lluna cova: Té un halo al voltant. Recollit a Vilanova.»
Sadurní Vocab. vinyater. LLUNA RAÏMERA. «La lluna preferida per a començar la poda dels ceps, la lluna vella a mitjan novembre.»
ETNOPOÈTICA:
Paremiologia
· «Lluna dreta, mariner ajagut; lluna ajaguda, mariner dret». Garcia Soler Vida marinera, p 289: «Refrany vilanoví».
· «Quan és de lluna nova, | és de cara a Vilanova, | i quan és de lluna vella | és de cara a
· «Rotllo gros a la lluna, pluja tot d’una». Garcia Soler Vida marinera, p 289.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. LLUNA. || 1. Astre satèl·lit de la Terra, al voltant de la qual dóna una volta cada vint-i-vuit dies aproximadament, i que és visible amb diferents formes i aspectes segons que el sol il·lumini una major o menor part del seu disc. Nit de lluna: nit en què es veu molt bé la lluna. Fases de la lluna: cadascuna de les quatre etapes i formes principals en què es manifesta el moviment de translació de la lluna. Lluna nova: primera fase (anomenada astronòmicament noviluni), en la qual el sol il·lumina la part de la lluna oposada a la terra, de manera que el satèl·lit resta invisible per als homes. Lluna creixent o Quart creixent: la segona fase, en què va augmentant paulatinament la visibilitat de la lluna. Lluna plena o Ple de la lluna: la tercera fase, en què es veu des de la terra tot el disc llunar. Lluna de minvant, o Quart minvant, o Lluna vella: la quarta fase, en què la part il·luminada i visible des de la terra va minvant gradualment fins a quedar completament invisible i entrar altra vegada en noviluni. Lluna tendra: lluna nova (Ripollès, Moianès). Lluna cluca: lluna vella o minvant (Empordà). Clar de lluna: la claror difusa procedent de la llum reflectida per la lluna. Rotlle de la lluna: aurèola lluminosa que enrevolta el disc llunar segons l'estat de l'atmosfera, i que és interpretada com a senyal de pluja. Lluna mussolera: la lluna vella d'agost, perquè és apropiada per a la cacera de mussols (Calasseit). Lluna marinera: la lluna quan està girada de certa manera, com si fos en direcció a la marina; diuen que és senyal de pluja (Mont-roig de Sió).
|| 2. Mes llunar; temps que inverteix la lluna en una volta engir de la terra. Lluna de mel: el primer mes o la primera temporada d'un matrimoni; per extensió, tot el temps que dura la bona amor entre marit i muller.
|| 3. Cadascuna de les fases llunars en quant influeixen damunt les persones i coses de la terra; influència de la lluna, i efecte que produeix especialment damunt l'esperit i les facultats mentals. Tallat de lluna, o de bona lluna: es diu dels arbres o fusta que s'han tallats en els dies propicis per a la bona conservació i molta durada de la fusta. Esser tallat de mala lluna: esser de mal caràcter, dolent de natural. Bona (o mala) lluna: bon o mal humor transitori. «Estar de mala lluna», o «Dur la mala lluna», o «Tenir la mala lluna»: estar de mal humor. No estar de lluna: no estar de bon humor; estar poc disposat a acollir bé persones o coses. Tenir llunes: tenir l'humor desigual, estar uns dies de bon tremp i altres de mal tremp. a) Malaltia pròpia del bestiar mular, consistent en un llagrimeig que fa uns canals de llàgrimes que van dels ulls a la boca i que de vegades acaba per produir la ceguera a l'animal; és un mal intermitent, que es presenta cada quinze dies, i vulgarment es creu que té relació amb les fases de la lluna (Sta. Col. de Q.).
|| 4. Un satèl·lit qualsevol: «El planeta Júpiter té algunes llunes».
|| 5. El disc d'un astre.
|| 6. Vidre o planxa reflectora d'un mirall.
|| 7. Gota d'oli o de greix que es veu de forma circular damunt un líquid. «En aquesta pica només hi ha llunes»: es diu per indicar que hi ha tan poc oli que no arriba ni a formar una petita capa.
|| 8. Esfera del rellotge (Llucmajor, Eivissa).
|| 9. quím. Argent. Lluna càustica: pedra infernal (nitrat d'argent).
|| 10. Arcada o ull d'un pont.
|| 11. Bessó d'ametlla tendre, blanc i encara líquid a l'interior (Campanet).
|| 12. Nom de diferents instruments o peces que tenen forma semblant a la de la lluna en quart minvant. Especialment: a) Peça aproximadament semicircular que forma la part més alta del trasser del selletó (Llucmajor).—b) Coltell de fulla semicircular que empren els basters per a tallar la sola (Esterri).—c) ant. Fulla semicircular de l'alabarda o visarma.
|| 13. Mitja lluna: figura igual o semblant a la que presenta la lluna quan no és il·luminada sinó la quarta part del seu disc.
|| 14. Fer lluna o Fer llunes: treure de casa un objecte o objectes de valor, com fruits, collita en general, i vendre-ho d'amagat del cap de casa (Ll., Urgell, Segarra, Ribera d'Ebre, Mall.). Especialment: a) Anar a robar fruita dels arbres (Valldemossa).
Loc.—c) Demanar la lluna: demanar coses impossibles o excessives—e) Fer veure la lluna dins un cove: enganyar, fer veure coses que no són veres.—f) Pescar la lluna amb un cove: cercar una cosa impossible d'obtenir.— i) Deixar algú a la lluna de València; Quedar a la lluna de València: deixar o quedar burlat, frustrades les esperances que tenia. Aquesta locució s'explica perquè en pondre's el sol tancaven les portes de València, i els qui arribaven tard havien de passar la nit fora de la muralla.
Refr.—a) «Quan la lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent».—) «Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut» (Cat., Mall.). —e) «Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l'any». —h) «Lluna rogent, pluja o vent». —q) «Quan la lluna fa rodona, aigua dóna»;
Cult. pop. —La lluna la pruna: títol i començament d'una cançoneta que es canta als infants menuts fent-los mirar la lluna: «La lluna la pruna (o «la bruna») | vestida de dol, | sa mare la crida, | son pare la vol» (o «son pare no ho vol»). Hi ha diverses variants, com aquesta del Maestrat: «La lluna la pruna, | lo sol mariner, | son pare la crida, | sa mare també».
