LLOMANTOL
m. | zool. caract. | |
1. m. zool. Marisc semblant a la llagosta, més negrós, de pinces molt grosses al primer parell de potes i de carn molt apreciada (Homarus gammarus).
2. caract. Anar fet un llomàltol. Tenir un aspecte poc correcte, pel fet d’anar poc arreglat o estar alterat, trist i plorós.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Soler Vida marinera, p 192 «llumanto».
Muntaner Peculiaritats Sitges, p 208: « llomàntol o llomastre. Llamàntol. ‘Avui hem menjat un llomàntol molt bo’. A diferència de la forma lèxica més corrent en els països de parla catalana, que és llamàntol, a la costa de Ponent, és a dir al Penedès i part del Camp de Tarragona, i, per tant, a Sitges, la -a- de la primera síl·laba s’ha dissimilat en -o-, pronúncia que també recull el DCVB. Llomastre, com a variant de llomàntol no l’he oïda a Sitges, però el sitgetà Emerencià Roig i Raventós la fa servir en el capítol dedicat a ‘Hostals, cases de menjar i fondes’ del seu llibre ‘Sitges dels nostres avis’. Emerencià Roig era especialista en temes mariners i de pescadors i el que ell diu gaudeix de presumpció de credibilitat. Per tant, caldrà acceptar també aquesta variant seva.»
Muntaner Peculiaritats Sitges, p 219: «Anar fet un llomàltol -Tenir un aspecte poc correcte, pel fet d’anar poc arreglat o estar alterat, trist i plorós.»
ONOMÀSTICA:
Renoms
Manuel Bofarul a Terrado Onomàstica Penedès, p 168: «Noms d’animals... Llumantu, per “llamàntol” (Vilanova i la Geltrú)».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. LLAMÀNTOL m. Crustaci decàpode de l'espècie Homarus vulgaris, semblant a una llagosta, però de color més negrós. Var. form.: llamanto, llomanto, grumàntil.
DIEC. LLAMÀNTOL m. Crustaci marí del grup dels macrurs, de color fosc, amb pinces enormes al primer parell de potes i de carn molt apreciada (Homarus gammarus).
