LLEVANT DE TAULA
m. | folkl. | |
1. Sobretaula del dinar en dia de festa.
2. Capta domiciliària que es fa a primera hora de la tarda en dies de Festa Major.
COMENTARIS:
De vegades la pronúncia esdevé “llevat de taula”.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major, p 84: «Dinar de festa major (...) a moltes cases es completava l’àpat amb l’anomenat llevant de taula, a càrrec d’algun músic o ball de la festa que, encara que fos a peu de carrer, estava del tot disposat a acceptar la generositat dels vilatans.»
Bargalló / Gras Festa major Torredembarra, p 9: «era conegut per llevat o llevant de taula»
Latorre Vot poble Santa Oliva, 17: «Durant el dinar és tradició fer el llevat de taula, que consisteix en que les noies del poble passen per les cases a tirar un raig de colònia al clatell dels comensals a canvi d’un donatiu en forma de diners.»
Vilà Sitges festa major, p 75: «Fins fa alguns anys, al migdia de Festa Major, voltaven les cases de la població els ballaires dels conjunts folklòrics, fent recapta de diners sense altre afany que recollir-los per a la seva butxaca, però fa gairebé un segle, el llevat de taula, o també dit llevant de taula, era una desfilada per la població dels confrares de sant Bartomeu, sol·licitant una ajuda per a les despeses de la festa.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Bas La Nari, p 169: «A les tres de la tarda encara no ens havíem aixecat de taula... el llevant de taula mai s’acabava».
Carreras Vot poble Santa Oliva, 3: «Qualsevol santolivenc ha pronunciat prou vegades els mots... llevat de taula...»
Jaume Fàbrega a Solé Catànies, p 9: «Sobretot perquè les postres ―la “fi de taula”, com es diu en bella paraula en els textos medievals― és, crec, la plasmació més refinada ―i si em permeteu l’expressió, culta― de l’art de la taula. justament era el moment ―”llevant de taula”― en què, en el món clàssic, s’iniciava el symposion, l’hora de parlar i filosofar, de la qual som hereus a través de la tertúlia o la sobretaula mediterrània.»
Garcia Soler Vida marinera, p 63: «una dona que ha fet les coques, que reparteixen entre els associats a l’hora del llevant de taula».
Hdez. Ventosa Pic, repic, repicó, p 71: «la gent dels balls removia cel i terra per sortir a ballar i guanyar calés exercint l’anomenat “llevant de taula” al bell mig d’aquells tecs interminables... es plantaven a les cases, interompinsense miraments els entaulats i els paraven tantes mans com tenien».
Llorens Ben nascuda, p 124: «Si el llevant de taula és obligat, no hi ha migdiada que valgui»
Milà Correspondència II. p. 197, carta d’Andreu Balaguer i Merino des de Castellví de la Marca: «en saludar afectuosament a la sua família y als amichs, sempre respectables, ab què departim al llevant de taula, tot prenent cafè».
Ramon Ferro fret, p 59: «I després a aparellar el llevant de taula.»; p 31 «al migdia, al llevant de taula».
Solé Bordas a Vilafranca, capital del Penedès, p 180: «Tothom somia amb una festa major de taula grassa i assossegada, però a l’hora de la veritat aquesta forma part dels mites del passat. Sense el llevant de taula, la de Festa Major és una taula molt tardana a la vila, i els convidats pateixen perquè compten les obligacions de rellotge, del programa d’actes i les ganes de ser a tot arreu al mateix temps, les exigències d’un programa atapeït que va més enllà de la imatge rural i pairalista del festiu entaular-se.»
Viaplana, apud Catllar passió castellera, p 25: «(Ball de Valencians, 1770, l’Arboç) Entre llevats de taula i balls a les cases els quedaren 10 lliures a cada u d’ells».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. Llevant de taula: a) Acte d'aixecar-se de la taula en acabar un àpat.—b) Fruita, dolços i altres coses que es serveixen com a final d'un àpat.—c) Capta domiciliària, acompanyada o no de música, que fan els obrers o majorals de la festa major mentre la gent dina, per recollir diners destinats a sufragar les despeses de la festa (pir-or., or., occ.).
GEC. LLEVANT DE TAULA ‘moment d’acabar un àpat’.
