GALL

La indicació geogràfica protegida Gall del Penedès empara carn fresca, de color rogenc, sucosa i poc greixosa i de qualitat gustativa elevada procedent de pollastres de d’una varietat millorada de la raça Penedesenca tradicional, criats a la zona del Penedès històric i alimentats amb una dieta que inclou granet de raïm.

Bàyer / Guasch Itineraris Gaià Foix Anoia, p 118: «Un gall és la banderola que sura mercès a una boia i que va lligat als caps de l’ormeig. A la costa del Penedès i Garraf el gall negre marca l’extrem calat a llevant i el gall vermell marca el de garbí.»

Bàyer Mots penedesencs: «’boia amb banderola’, nom Penedès: gall (a Vilanova)».

Calendari Penedès Tasta’l 2015: «... el Gall del Penedès. Una espècie singular i autòctona [...] El Gall del Penedès es criava a tot el territori de l’antiga vegueria de Vilafranca [...] El Gall del Penedès té el plomatge de color negre brillant i les potes de color negre

Comes Proa popa, p 27: «El gall és un flotador format per planxes de suro superposades i lligades, amb un forat al mig, on es col·loca una banderola, un fanal encès o una campaneta, i que serveix, lligat al cap d’un ormeig, per assenyalar on és calat aquest».

Domingo Ocells, p 82: «gall faver ‘puput’ Upupa epops».

Garcia Soler Vida marinera, p 287: «gall: dues pannes de suro pla, femella, en quadre, que aguanten una bandera, per senyalització.»

Francesc Murgades a Barques i Fogons núm 0, p 7: «Els galls del Penedès són galls privilegiats... Els galls negres ―recuperats de la seva puresa racial gràcies a la genètica―, de carn consistent i gust incomparable».

Jaume Ramon a Duran Corresp. Guimerà / Jaume Ramon, p 89: “Epigrames estranys” «―¿Què n’hi sembla del tenor? | ―No m’agrada; fa molts galls. | ―Lo més estrany és que en compra | un cada any per Sant Tomàs.»

Marrugat Poesia Milà, p 62: «L’endemà de bon dia | el gall cantant | lo bon Vicmar desperta»; p 71 «Un matí de bon dia, | al gall cantant».

Mestre Raventós Noms ocells forma figurativa, p 105-106: «El mascle de la gallina és el gall, aquest sí que galleja, farda i es glorieja. La seva literatura és àmplia, veritablement dit gallejar. D’una persona que fa el gall, es dona importància, alça la veu amb amenaces, bravatejant i fent el valent, el pinxo i diu allò que no pot complir o fer. Normalment gall és qui, en un poble, en una comunitat, etc vol manar-ho tot, és el principal, imposa la seva voluntat, és el capitost.»

Querol Subirats, p 105: «s’ha mantingut el paper hegemònic del gall negre de la raça penedesenca, de carn tan suculenta».

Ramon Cent refranys estiragassats, p 3: «Dos galls en un galliné | se diu que no hi canten bé; en tot cas serà perquè | tots desafinen.»

Sadurní Folklore II: 10 «un gall jove deia: Quic, quiri quic, jo sóc petit. Si ho feia un d’espigat: Coc, coro, coc, jo sóc més gros.»

fraseologia

Mestre Raventós Noms ocells forma figurativa, p 105-106: «Diem també: Pujar més el farciment que el gall, quan una cosa puja més del que hom esperava.

Noms de celebracions

·       Fira del gall. Celebrada tradicionalment a Vilafranca el dia de Sant Tomàs.

·       Missa del gall. La de la nit de Nadal.

DCVB 1. GALL m. I. || 1. Mascle de l'espècie d'aus Gallus domesticus, de la família de les gal·linàcies, que es distingeix de la femella o gallina per tenir la cresta més grossa i carnosa i els tarsos armats d'esperons llargs i agut. Al cant del gall, o Al gall cantant: de bon matí, a punta de dia. Gall de llavor o Gall cantador: el que no està capat, que és apte per a la fecundació. Gall capó: el gall castrat. Gall de baralla o de brega: el que té un fort instint de lluita i es sol aprofitar per als espectacles anomenats bregues de galls. Anar de galls: anar a veure aquests espectacles (Mall.). Gall nan o nanell: el que és de casta petita, de còrpora no gaire més gran que les gallines. Gall quic-quiri-quic o querequic: el de casta més petita, que sol esser molt baralladís. Gall de puput: és una varietat de gall no gaire gros, i que té un plomall damunt el cap (Manacor). Gall cresta-rosat: el qui té la cresta curta i semblant a una rosa (Bagà, Plana de Vic). Gall de set crestes: el qui té la cresta gruixada i amb set fileres de puntes (Mall.). Gall moronat: el qui té la cresta plana (Alt Pallars). Gall de corona de rei: el qui té la cresta plana i enrevoltada de puntes (Mall.). Gall amb polaines: el qui té les cames peludes (Morella). Gall carlista: el qui té la cresta planera, a manera de boina (Morella). Gall lliberal: el qui té la cresta dreta, en oposició al gall carlista (Morella). Gall faraó: varietat de gall que té la cresta petita (Mall.). Gall betzà: el de casta més grossa, de molt poca cresta i molt poc apte per a les baralles (Mall.). Gall anglès: és de casta petita i molt furiós en les bregues. Corregudes de gall: espectacle de festa major, en què els homes es proven a córrer i el guanyador rep com a premi un gall (val.). Joc del gall: espectacle de festa de carrer en què uns homes amb els ulls embenats, proven d'atènyer amb un bastó un gall que hi ha penjat d'una corda enmig del cós (Castelló de la Plana). Tirar a's gall: espectacle de la festa de Sant Jaume, en què proven la punteria tirant a un gall amb pedres o amb escopeta fins que el maten (Eiv.). Missa del gall: nom de la missa que se celebra a mitjanit de la festa de Nadal. || 2. —b) Tros de pasta dolça amb confits de colorets (Benassal).—c) Suro gros que va Figura o objecte que imita la forma del mascle de la gallina. Especialment: a) Peça d'aquesta forma que acaba un penell i serveix per a indicar la direcció del vent posat a l'extrem del sardinal o del palangre, fondejat per un pedral, i que sol portar una bandereta de dia i un fanal de nit per a indicar el lloc on estan calats els ormeigs (Costa de Llevant, Vinaròs, Val., Al.).—d) Galet o broc d'un càntir (Fraga).—e) Gall d'alguer: branca petita coberta de pèl de color terrós, que creix al tronc de les algues (Roig-Amades Voc. Pesca). || 3. Nota o veu estrident i desafinada dins un cant o so d'instrument. «El tenor ha fet dos o tres galls i l'han siulat». || 4. fig. a) Persona o animal que predomina o pretén de dominar entre els altres—b) Persona irascible, baralladissa, que crida molt i és propensa a envestir..
II. Nom de diferents animals als quals s'atribueix semblança amb el gall I. Especialment: || 1. Gall dindi (or., occ., val., men.) o gall de les Indies: mascle de l'au gal·linàcia Meleagris gallopavo, generalment de color negre vellutat amb irisacions a les plomes grosses, amb el cap i coll nus i coberts de carúncules vermelles així com la membrana erèctil que té sobre el bec i que s'anomena moc. || 2. Gall salvatge o gall fer: au gallinàcia de l'espècie Tetrao urogallus, de mig metre de llarg i de plomatge negrós; cast. pavo silvestre. || 3. Gall de canyar (val.), o gall faver (mall., eiv.), o gall de riu (men.): au aquàtica de l'espècie Porphyrio veterum, de color blau fosc amb el bec i peus vermells, que habita a llocs d'aigües embassades. || 4. Gall faver: ocell més conegut amb el nom de puput, de l'espècie Upupa epops (Vayreda, Olot|| 5. Gall de Sant Pere: ocell més petit que una merla, amb clapes blanques i de color de xocolata i amb un plomall damunt el cap (Pollença). || 6. Gall de mar, o gall de Sant Pere, o simplement gall: peix de l'espècie Zeus faber, que és de color vermellós, de cap aplanat, amb una taca negra a cada costat. Hi ha la creença que en les espines del cap porta totes les eines d'un terrassà (Empordà) i que duu en emblema els martiris que sofrí Jesucrist en la passió (Men.). També diuen que les dues taques negres provenen de les ditades que li féu Sant Pere quan agafà aquest peix per a pagar el tribut amb la moneda que el peix tenia agafada amb la boca. Loc.— b) Posar-se com un gall: enfurir-se o ensuperbir-se molt.— f) No cantar-ne gall ni gallina (o galls ni gallines), d'algú o d'alguna cosa: no parlar-se'n més, esser cosa passada i oblidada. —g) Pujar més el farciment que el gall: esser més nombrosa o voluminosa la part accidental que la principal d'una cosa. Refr.— b) «Allà on hi ha galls, no hi canten gallines»: vol dir que són els homes i no les dones els qui han de comandar.— d) «Dos galls dins un galliner no canten bé»: significa que no va bé el govern dividit entre dos o molts revestits de la mateixa autoritat.

DIEC GALL  1 1 m. Mascle d’una espècie d’ocells de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella, carúncules vermelles i penjants a cada costat de la cara, bec curt i arcat, plomatge abundant i llustrós, i tarsos armats d’esperons llargs i aguts (Gallus gallus). 1 2 [al gall cantant loc. adv. A punta de dia.
2 m. Persona que, en un poble, en una comunitat, etc., vol manar-ho tot, és la principal, imposa la seva voluntat. 3 m.  Nota falsa produïda per un cantant o un instrument en el registre agut. 4 m. Flotador de suro o altre material, amb un pal amb una banderola, un fanal encès, una campaneta o un reflector de radar, que serveix, lligat al cap d’un ormeig, per a assenyalar on és calat aquest. 5 m. Broc d’un càntir o d’una botija.
6 1 m.  gall dindi Ocell de l’ordre dels gal·liformes, d’uns 120 centímetres de llargada, plomatge d’un color bru bronzejat amb taques blanques a les extremitats de les ales i de la cua, i el cap i el coll nus i coberts de carúncules vermelles així com la membrana erèctil que té sobre el bec, les varietats domèstiques del qual presenten diferents coloracions, originari de Mèxic i dels Estats Units (Meleagris gallopavo). 6 2 gall fer [o gall salvatge] Ocell de la família dels tetraònids, d’uns 85 centímetres de llargada, de plomatge negrós, amb l’ull envoltat per una pell nua vermellosa i de bec de color clar (Tetrao urogallus). 7 1 m. gall carboner Gamarús  7 2 gall de canyar [o gall faver, o gall marí] Polla blava. 8 m. Peix de la família dels zeids, de cos alt i comprimit, de fins a 5 quilos de pes, de color de bronze amb una gran taca ocel·lada negrosa en el centre dels flancs, amb la boca molt protràctil, les aletes dorsal i anal amb radis espinosos molt robustos i una sèrie de plaques espinoses sobre la base blana de les aletes dorsal i anal (Zeus faber).

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat