GALLINA
f. m. loc. | ornit. alim. fig. caract. | |
1. f. ornit. alim. Femella del ↑gall, criada en corral pel profit que se’n treu dels ous que pon (Gallus gallus).
2. f. ornit. Gallina meuca. La que té una malaltia que fa tornar groc el bec i les potes
3. m. i f. fig. caract. Persona covarda, pusil·lànime.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. GALLINA MEUCA. f.: la que té la malaltia que fa tornar groc el bec i les potes (Martorell, ap. Aguiló Dicc.).
Mestre Raventós Noms ocells forma figurativa, p 105-106: «Gallina. És la femella de (Gallus domesticus)... Fig persona covarda, poruc, cagat, cagacalces etc. Dit és un gallina.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Sadurní Folklore II, p 10: «Quan la gallina anunciava l’ou, deia: Catí, catí, catí, catasques, farem un ou per Pasqües.»
ETNOPOÈTICA:
Jocs.
· La gallina policana. DCVB. (Puigcerdà, Penedès): joc en què es posen els jugadors asseguts en terra fent rotlle i amb els peus allargats cap al centre de la rodona; un jugador està en mig d'aquesta i va recitant unes frases o versets, i a cada dues síl·labes del recitat toca un dels peus dels jugadors; en arribar a la darrera síl·laba, el jugador arronsa el peu al qual aquella correspon, i el qui dirigeix el joc segueix comptant en la mateixa forma fins a fer arronsar un altre peu; quan estan arronsats tots fora un, el jugador a qui pertany aquest peu paga penyora. El recital és aproximadament així: «La gallina policana | que fa un ou cada setmana, | poni un, | | poni dos, | poni tres, | poni quatre, | poni cinc, | poni sis, | poni set, | poni vuit, | | poni nou, | poni deu, | la gallina de la Seu, | qui amaga aquest sant bon peu».
· La gallina cega. Joc en què tapen els ulls a un jugador amb un mocador; els altres transiten al voltant d'ell, i en tenir ocasió li peguen cops de mà o de mocador o de corretja, fins que ell arriba a agafar-ne un, i si endevina qui és, deixa de parar, i continua el joc tapant els ulls al qui ha estat agafat.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. GALLINA. || 1. Au femella de l'espècie Gallus domesticus, que es distingeix del gall per esser més petita, tenir també més petita la cresta i estar generalment mancada d'esperons;. Gallina anglesa: varietat de gallina de casta petita i molt baralladissa. Gallina quicaraquica: la de casta més menuda (mall.). Gallina de puput: la que té un plomall damunt el cap i la cresta molt rudimentària (mall.). Gallina pàdua: és tota negra, petitona, de puput blanc i negre, i poc ponedora; la tenen per galania (Inca). Gallina peluda: varietat de gallina que es distingeix per tenir calça o pelussa a les cames (mall.). Gallina moronada: la que té la cresta plana (Pallars). Gallina crestarosada: la que té la cresta curta, semblant a una rosa (Plana de Vic). 2. adj. Persona covarda o pusil·lànime; cast. gallina. «No podem confiar en tu perquè ets un gallina». || 3. Gallina de Guinea (or., occ.), o gallina de Faraó o faraona (mall.), o gallina morisca (men.): au de la família de les fasiànides, de l'espècie Numida meleagris, semblant a una gallina de cos arrodonit, grisenc obscur o gairebé negre amb piquets blancs, i una cresta ossosa; és animal molt bulliciós i poc domesticable. || 4. Gallina díndia o de les Indies: la femella del gall dindi. || 5. Gallina cega: a) Au de la família de les escolopàcides, Scolopax rusticola.—b) Au de l'espècie Rallus aquaticus, que habita a l'Albufera de València i a llocs aigualosos.
|| 6. Gallina d'aigua: a) Au de l'espècie Fulica atra (Cat.).—b) Au escolopàcida de l'espècie Scolopax gallinula (Mall.). || 7. Gallina de mar: a) Au de l'espècie Larus canus, que habita dins la mar i a les roques de la vorera i s'alimenta de peixos (Barc., Mall., Men.). —b) Au palmípeda de l'espècie Sterna anglica. —c) Peix rodó, molt semblant a l'escórpora, però molt més gros i més vermellenc (St. Feliu de G.). A la regió de Palafrugell en diuen rascassa.—d) Gallina cega: insecte coleòpter del gènere Coccinella? Loc.—a) Pell de gallina o carn de gallina: borró produït a la pell pel fred, la por, l'entusiasme, etc.; esgarrifança (val., mall., men.). —f) Quan les gallines pixin o Quan les gallines treguin dents: es diu d'una cosa que no ha de succeir mai. «Els al·lots xerren quan ses gallines pixen». «Això succeirà quan les gallines trauran dents».— No cantar-ne (o cantar-se'n) gall ni gallina, d'una cosa: no parlar-se'n gens ni haver n'hi recordança (Mall., Men.). Refr.— f) «Gallina vella fa bon brou» (o «bon caldo»). Es refrany general a tot el territori català; a Alguer diuen: «Gallina negra fa bon brou».— l) «Allà on hi ha galls, no canten gallines».
DIEC. GALLINA. 1 f. Femella del gall, més petita que el mascle, amb la cresta menys desenvolupada i els tarsos sense esperons. 2 m. i f. Persona covarda. És un gallina. 3 f. gallina dels ous d’or Persona o cosa que proporciona béns o coses útils. 1 f. gallina cega Joc en què un dels jugadors, tapat d’ulls, ha d’atrapar un altre jugador i endevinar qui és. 4 2 gallina politana [o gallina ponitana] Joc de penyores en què els jugadors s’asseuen a terra formant rotllana, amb les cames vers el centre, i les van arronsant al ritme d’una cançó, que comença amb aquests mots. 5 f. gallina de Guinea Ocell de l’ordre dels gal·liformes, propi d’Àfrica, que s’ha domesticat com a ocell de corral (Numida meleagris). 6 f. gallina de mar Becada1 2. 7 f. gallina fera Femella del gall fer.
