MÀ1

Baig Tècnica castellera apud Miralles Fem pinya, p 84-85: LES PRIMERES MANS: Son els homes que fermen els segons per les cuixes: això és fonamental, ja que si un segon queda ben fermat de cintura en avall, tots els moviments que venen de dalt del castell no es transmeten directament al baix, i aquests moviments son els que més reventen la gent de sota. Hauriem de diferenciar dues formes de fer mans: els “primeres mans” pròpiament dits , i els “mans laterals” (que reben a Vilafranca una altra denominació: “els vents”; també se’n diuen els “reforços”). Així que el segon queda lligat per darrera (primeres mans), pels costals (mans laterals) i per davant (agulles).

Miralles Eloi Fem pinya, p 91-94. MANS (fer): Expressió que s’aplica al fet de formar la pinya, una vegada muntat el peu. Al voltant d’aquest s’aplega una munió de gent, colze amb colze, braç darrera braç, que lliga tot el basament del castell i serveix, alhora, de coixí o de protecció enfront una possible caiguda.

DCVB. MÀ (pl. mans). f. I. || 1. Part terminal del braç, dividida en dits per a la prensió i sosteniment d'objectes. Mans d'apòstol o de gripau: mans molt grosses. Mà de llevadora: mà petita (Empordà). Mans de Puríssima: mans belles, ben formades. Mans balbes: les que a causa del fred han perdut el moviment o la força. Donar la mà a algú: oferir-li la mà o agafar-lo per la mà, sia per conduir-lo, sia per saludar-lo. Allargar la mà: posar-la estesa i plana, sia per encaixar amb algú, sia per donar-li quelcom, sia per demanar-li alguna cosa. Mà a mà o Mà per mà: agafant-se mútuament les mans. Obrir la mà: estendre-la. Tancar o Cloure la mà: encollir-la aplicant els caps dels dits al palmell. Aplegar les mans: ajuntar-les amb els palmells contraposats. Aplegar mans a algú: presentar-s'hi amb les mans juntes o amb els braços encreuats i acostar els llavis a la mà d'aquella persona en senyal de respecte. Batre de mans, o Picar de mans, o Fer de mans (alg.): batre una mà contra l'altra, sia per cridar algú, sia per aplaudir o manifestar satisfacció, etc. Posar mà (en un calaix, en una taula, etc.): «Obri el calaix, i tot d'una que posis mà trobaràs un llibre». Ficar mà a una dona: palpar-la amb dissimul. A mà revessa: amb la mà girada, amb el revers de la mà. Mans dades: havent-se donat les mans mútuament en senyal de conclusió d'un pacte. De nostra mà en la seva: (ant.) donant-nos les mans en cloure un tracte. Mà dreta o Man dreta: la mà que normalment és més hàbil i més usada per a treballar o agafar les coses;—fig., aptitud, destresa, habilitat. Venir dreta mà (una cosa): venir bé, sense dificultat o agradosament (Mall.). Mà esquerra o sinestra: la mà que normalment és menys hàbil i menys usada. Mà motxa: mà esquerra (Biar). Venir esquerra mà (una cosa): venir malament, amb dificultat o de manera desagradable. Mà menga o de mengo: la mà esquerra o poc hàbil. a) per extensió, Pota de davant d'un animal, i en els simis, la part terminal de les extremitats tant anteriors com posteriors. 
|| 2. La part terminal del braç en quant és l'òrgan de la possessió, de la donació, de l'accepció d'una cosa. Estar en la mà o en les mans d'algú: estar en el seu poder. Estar en la mà d'algú una cosa: estar en el seu poder, dependre de la seva voluntat. Tenir una cosa dins la mà: tenir-la segura. Dur o Portar algú dins la mà: fer-ne allò que es vol, tenir-lo dominat. Fugir de les mans: sortir del poder d'algú. Prendre's de les mans una cosa: lluitar entre si els qui la volen posseir. Anar de mà en mà: passar del poder d'un al d'un altre successivament. Mudar de mà o de mans una cosa: canviar de posseïdor. De primera mà: del primer posseïdor. De segona mà: per mitjà d'un segon posseïdor. Mans mortes: posseïdors d'una cosa que no poden alienar. Rebre una cosa de mà d'algú: rebre-la directament d'ell. Tenir mà amb algú: tenir influència, poder, damunt ell. A mans plenes: amb abundància, sense retreure's de donar. Prendre una cosa amb les dues mans: acceptar-la amb molt de gust. Donar en mà: lliurar una cosa directament al seu destinatari. A mà o A la mà: a l'abast o a la disposició. «La casa és petita i així ho tenim tot a la mà». Anar a mà de...: esser probable. «Hi ha molts núvols; va a mà de ploure». «Si passes per aquí, vas a mà de caure» (=et poses en perill de caure). Mans foradades o Mà foradada: persona massa liberal, que dóna o gasta més del que convé. 
|| 3. La part terminal del braç com a òrgan del treball, de l'acció en general. Fer una cosa a mà: fabricar-la amb les mans (per oposició amb «a màquina»). Esser la mà dreta (d'algú): esser el seu principal auxiliar. Tenir mà esquerra: tenir habilitat per a aconseguir les coses indirectament. Donar un cop de mà: ajudar a una feina, a una acció. Mà d'obra: el treball manual esmerçat en una obra (en contraposició a la direcció i als materials). Mans: el treball manual esmerçat en una obra. De mà mestra o De mà de mestre: fet magistralment, amb perfecció. Mà armada: violentament. Curt de mans: mancat d'habilitat o de lleugeresa a les mans, especialment per a treballar. Mans de segó, o Mans de pàmpol, o Mans d'estopa: el qui deixa caure, per desídia, allò que porta en la mà. Tenir bona mà, o bones mans, o les mans beneïdes: tenir molta habilitat. No tenir prou mans o No veure-s'hi les mans: no donar abast a la feina. Portar o Tenir una cosa entre mans: estar-hi treballant. Deixar quelcom de les mans: cessar d'ocupar-se'n. Metre mans a una cosa: (ant.) aplicar-s'hi, posar-se a una feina, a una activitat. Llevar mà d'una cosa: desistir-ne, deixar-la anar. Mans fentes, o Mans plegades, o Amb les mans a la butxaca: inactiu, sense treballar. Posar mà a l'obra: metre mans, aplícar-se a una activitat. Anar mans cuites: anar de pressa per a fer les coses, treballar activament (Mall.). Donar la mà: prestar ajut en una activitat. Fer-se la mà: masturbar-se (val.). Enviar algú a fer la mà: enviar-lo a mal viatge (val.). Saber posar les mans en una cosa: saber-la fer, conèixer-la pràcticament. Tenir una cosa per mà: tenir-la ben sabuda i practicada. Tenir la mà trencada en una feina o activitat: tenir-hi pràctica, estar-hi avesat i exercitat. Donar la darrera mà a una cosa: acabar-la, completar-la. a) Capa o passada d'una cosa adherent damunt una altra. Una mà de pintura, de calç, d'oli, etc. || 4. especialment, La part terminal del braç com a instrument d'agressió o de lluita. Arribar a les mans: arribar a la lluita cos per cos. Carregar la mà: castigar amb energia. Fer la mà fort: (ant.) ajudar enèrgicament.  Lluitar amb mà forta: lluitar vigorosament. II. || 1. Cada costat d'una cosa o persona, i cada direcció lateral en quant està en relació amb la mà dreta o esquerra d'algú. Mà de carrer: costat de carrer; tira de cases que l'ocupa (Maresme, Vallès, Penedès). Anar a mà amunt: anar seguint una pujada (Tortosa). || 2. especialment, Costat d'un exèrcit o d'altra multitud de gent. || 3. Multitud, conjunt nombrós i no interromput. Una mà de garrotades, de bufetades, etc.: un seguit de cops de bastó, de mà, etc. || 4. Conjunt de vint-i-cinc fulls de paper, o sia, la vintena part d'una reima. Mà costera: cadascuna de les dues mans de paper que es posen una damunt i l'altra davall de la reima. || 5. Estament, classe social. Mà major: la classe més elevada, que en la societat medieval estava formada pels cavallers o gent noble. Mà mitjana: la que es componia dels mercaders. Mà menor: la formada pels menestrals, botiguers i treballadors de la terra. De baixa mà: de la classe ínfima de la societat.

III. || 1. Instrument destinat a agafar-se amb la mà per a fer quelcom. Mà d'una aixa: el mànec de l'aixa. Mà de les abargues: peça que s'agafa amb la mà i té moviment per a picar el cànem damunt la caixa de les abargues (Tortosa). Mà de moro: pala rodona, feta de joncs i adherida a un mànec, que serveix per a tupar roba, mobles, etc. (Palma). Mà de morter: maça per a picar el contingut d'un morter. || 2. Mà de Judes: apagallums en forma de mà, que en el palmell d'aquesta té una esponja mullada (Aguiló Dicc.). || 3. En els rellotges, peça de ferro que serveix per a detenir proporcionadament la roda de recontra (Aguiló Dicc.). || 4. L'esquer de les nanses bogueres, fet per unes boles de pasta de peix lligades amb cordills i semblants a grossos grans de rosari (BDC, xiv, 37). || 5. Mà de cardó: cop donat amb la mà per càstig a una criatura (Migjorn-Gran, ap. Griera Tr.). || 6. Mà de Santa Maria: planta de l'espècie Leonorus cardiaca, de tronc dret i ramós, fulles peciolades i les inferiors acorades, flors color de rosa en glomèruls formant espigues fulloses; es troba en els pujols d'Alaró, Esporles i altres llocs del nord de Mallorca. || 7. Mà de Crist: planta de l'espècie Potentilla reptans (Men., ap. Masclans Pl. 148). IV. Tenir la mà o Esser mà: esser el primer en l'orde dels jugadors; esser el qui rep la primera carta o fitxa quan les reparteixen i el qui la tira en començar el joc; en els jocs de pilota, tenir en les mans la pilota amb dret a llançar-la. Perdre la mà: deixar, el primer en l'orde, la preferència a algun dels companys; cedir voluntàriament la preferència a un altre.

DIEC. MÀ. [pl. mans] 1 1 f. Part terminal del braç, que comprèn el carp, el metacarp i els dits, quan, com en l’home i en els simis, el dit gros es pot oposar als altres quatre dits, especialment aquest òrgan amb exclusió del carp o puny. La mà dreta. La mà esquerra. El palmell de la mà. Cloure la mà, obrir la mà. Agafar una cosa amb la mà, amb una mà, amb totes dues mans. Tenir un objecte a la mà. Caure’ns, lliscar-nos, anar-se’ns-en, una cosa de la mà, de les mans. Escriure amb la mà esquerra. Tenir les mans grosses, petites, gruixudes. Tenir les mans calentes de febre. Treballs de mà.
1 2 agafar algú per la mà Agafar-lo per sostenir-lo, ajudar-lo, etc. 1 3 donar la mà a algú Donar-la-hi perquè l’estrenyi en senyal d’amistat, de reconciliació. 1 4 fer manetes a) Donar-se les mans amorosament. 1 4 fer manetes b) Fer l’amistat. 1 5 mà morta Mà que es deixa inerta i, així, obedient a qualsevol impulsió exterior. 1 6 mans supines Mans amb el palmell mirant cap dalt. 1 7 posar la mà a la ploma [o posar mà a la ploma] Posar-se a escriure. 1 8 tenir algú la mà llarga Tenir tendència a pegar.
1 9 tenir algú la mà pesada Fer mal quan pega. 2 1 f. Part terminal de les extremitats anteriors dels vertebrats que correspon anatòmicament a la mà de l’home. 2 2 f. Part terminal de les extremitats posteriors dels simis. 2 3 f. Peu del bestiar de l’escorxador un cop tallat. 3 1 f. anar-se-li’n la mà a algú Excedir-se, especialment en la quantitat d’un ingredient en preparar una mescla, un guisat, etc. 3 2 anar-se’n amb les mans al cap [o tornar-se’n amb les mans al cap] Sortir malament d’un afer. 3 3 anar-se'n amb les mans buides (o netes, etc.) [o tornar-se'n amb les mans buides (o netes, etc.)] Anar-se’n sense haver obtingut el que hom pretenia. 3 4 anar-se’n amb les mans plenes Anar-se’n havent obtingut molt. 3 5 arribar dues o més persones a les mans Acabar batent-se a cops. 3 6 caure un llibre de les mans Cansar, enfastidir, la seva lectura. 3 7 deixat de la mà de Déu Que està abandonat, sense que hom en tingui cura. Fa anys que tenen la casa pairal deixada de la mà de Déu. 3 8 donar la mà a algú Prestar-li ajut. 3 9 donar una maneta a algú Donar-li una forta reprensió. 3 10 estar mà sobre mà [o estar una mà sobre l’altra, o estar amb les mans plegades, o estar amb les mans a les butxaques] Estar inactiu, sense fer res. 3 11 fer mans i mànigues Actuar amb tots els mitjans possibles, esforçar-se molt, per aconseguir una cosa. 3 12 haver-hi una mà oculta en un afer Haver-hi una persona que hi intervé secretament. 3 13 no deixar de la mà un afer Ocupar-se’n, treballar-hi, sense intermissió. 3 14 no saber algú on té la mà dreta [o no saber algú quina és la mà dreta] Estar desorientat, ésser molt ignorant.
3 15 no tenir prou mans per a fer una cosa No poder, no gosar, fer el que hom es proposa. 3 16 passar la mà per l’esquena a algú Lloar-lo, afalagar-lo. 3 17 passar la mà per la cara a algú Avantatjar-lo. 3 18 poder-se dues persones donar la mà Ésser l’una digna de l’altra, patir dels mateixos defectes, tenir els mateixos gustos, etc. 3 19 portar entre mans Ocupar-se d’un afer. 3 20 posar la mà al foc [o posar la mà al foc i no cremar-se] Testimoniejar allò de què hom es creu segur. 3 21 posar la mà en un afer Cooperar-hi. 3 22 posar les mans fins als colzes Prendre d’alguna cosa sense reserva, endinsar-se en un afer. 3 23 posar-se la mà al pit Interrogar la pròpia consciència. 3 24 sortir-ne amb les mans al cap Acabar escarmentat. 3 25 tenir algú les mans foradades Ésser un malgastador. 3 26 tenir algú les mans lligades Estar impedit d’obrar. 3 27 tenir algú les mans lliures No estar impedit d’obrar. 3 28 tenir algú les mans brutes Haver fet guanys il·lícits en un afer. 3 29 tenir algú les mans netes No haver fet guanys il·lícits en un afer. 3 30 tenir algú per la mà alguna cosa Tenir-ne la pràctica, ésser-hi hàbil. 3 31 tenir la mà trencada en alguna cosa Tenir-hi habilitat i pràctica. En aquests afers, hi té la mà trencada. 3 32 treure a algú d’entre mans alguna cosa Privar-lo de continuar ocupant-se’n intervenint-hi. 3 33 trobar algú amb les mans a la pasta Trobar-lo en flagrant delicte. 3 34 venir a les mans Començar a anar a cops. 3 35 venir amb les mans netes Pretendre una cosa sense haver fet cap mèrit per a obtenir-la. 4 1 f. [usat generalment en pl.] Possessió personal. Venir alguna cosa a les mans d’algú. La carta arribà a les seves mans. 4 2 f. [usat generalment en pl.] Control, direcció, cura. Caure alguna cosa a les mans d’algú, en bones mans. Posar, deixar, un afer a les mans d’algú. L’afer és en mans del jutge. 4 3 caure a les mans d’algú [o caure en mans d’algú, o caure sota la mà d’algú] Trobar-se tot d’un cop en poder seu. 4 4 fer a mans Lliurar 1 1. 4 5 posar alguna cosa a les mans d’algú Procurar-li’n la possessió. 4 6 posar-se a les mans d’algú Confiar-se a la cura d’algú. Va decidir que es posaria a les mans del metge. 5 f. Posseïdor. Aquesta finca ha mudat de mà. 6 1 f. A l’edat mitjana, estament o classe social a ciutats i viles. Mà major, mà mitjana, mà menor. 6 2 mà lliure Propietat de béns el domini dels quals és alienable per prescripció legal. 6 3 mà morta [o mans mortes] Persona en qui es perpetua el domini d’una finca perquè no pot alienar-la, per exemple una comunitat. 7 1 f. Mà quant a la seva capacitat de fer quelcom, a la seva manera de fer-ho. En una obra, veure-s’hi, reconèixer-s’hi, la mà de l’artista, del mestre. 7 2 f. Manera o estil de l’execució. Una obra de mà mestra. 7 3 f. Persona que executa quelcom. Dos retrats de la mateixa mà. 7 4 ésser males mans Ésser maldestre. 7 5 tenir bones mans Tenir habilitat, destresa. 7 6 tenir les mans trencades en una feina Estar-hi molt versat, tenir-ne molta pràctica. 7 7 tenir mà esquerra Tenir tacte i habilitat en el tracte amb la gent. 7 8 tenir manetes Ésser molt traçut. 8 1 f. mà d’obra Conjunt d’obrers que treballa en una obra. 8 2 f. pl.Treball manual esmerçat en una obra. La roba val 300 euros, i les mans, 200. 9 1 f. Etapa, en una obra que en comporta diverses en la seva execució. 9 2 f. Capa de pintura que es dona a un objecte. 9 3 f. per ext. Donar l’última mà a una feina. 10 1 f. Donada o passada, en certs jocs. 10 2 tenir la mà [o ésser mà] En certs jocs, especialment de cartes, ésser el primer dins l’ordre en què han de jugar els diferents jugadors. 10 3 f. En els jocs de pilota, modalitat que es disputa colpejant la pilota amb la mà, sense ajut de cap eina. 11 1 a mà loc. adv. a) A l’abast de la mà. No tenia a mà el metre, i vaig amidar-ho a pams. 11 1 a mà loc. adv. b) Amb la mà. Taps fets a mà. 1 2 a mà alçada loc. adv. Sense recolzar-la en alguna cosa que la guiï. Dibuixar a mà alçada. 11 3 a mà armada loc. adv. a) Per les armes, amb armes. Fou detingut quan intentava robar a mà armada en un supermercat. 11 3 a mà armada loc. adj. b) Robatori a mà armada. 11 4 a mà dreta loc. adv. A la banda o regió de l’espai que correspon al costat dret d’algú. Entrant al carrer és la segona casa a mà dreta. 11 5 a mà esquerra loc. adv. A la banda o regió de l’espai que correspon al costat esquerre d’algú. Agafeu el primer corriol que trobareu a mà esquerra. 11 6 a mans besades loc. adv. Amb molt gust. 11 7 a mans juntes loc. adv. Pregant molt. 11 8 a mans plenes loc. adv. En abundància. 11 9 a mans salves loc. adv. Sense cap risc. 11 10 a quatre mans loc. adv. Amb la participació de dos pianistes en un mateix piano. Una peça de piano a quatre mans. Tocar a quatre mans. 11 11 de mà loc. adj. a) Manual, no automàtic. Una serra de mà. 11 11 de mà loc. adj. b) Que es porta a sobre. Un sac de mà, una bossa de mà. 11 12 de llarga mà loc. adv. De fa molt temps. 11 13 de primera mà loc. adj. a) De la font mateixa. Tenim notícies de primera mà. 11 13 de primera mà loc. adv. b) Ho sé de primera mà. 11 13 de primera mà loc. adj. c) Que és nou, que no ha estat usat. Tots els pneumàtics que venem són de primera mà. 11 14 de pròpia mà loc. adj. Autògraf 1.
11 15 de segona mà loc. adj. a) No immediatament de la font mateixa. La informació que maneja és de segona mà. 11 15 de segona mà loc. adv. b) El que t’ha dit ho sap de segona mà. 11 15 de segona mà loc. adj. c) Que ha estat usat. Es dediquen a la venda de cotxes de segona mà. 11 16 mà a mà loc. adv. Tots dos sols, sense cap avantatge per a cap dels dos. 11 17 per mà de loc. prep. Per mitjà de. 11 18 per sota mà loc. adv. D’amagat. 12 f. Representació convencional d’una mà amb l’índex estès, per a indicar una direcció, cridar l’atenció sobre un paràgraf, etc. 13 f. mà de morter Maça amb què es pica o remena el que hi ha en el morter. 14 f. mà de paper Conjunt de vint-i-cinc fulls, la vintena part d’una raima. 15 f. Gran nombre. Una mà de recomanacions. Una mà de bufetades. 16 f. Conjunt de quatre taronges. 17 f. pl. mans blanques Bolet de soca de l’ordre de les xilarials, que forma estromes enfarinats i ramificats apicalment (Xylaria hypoxylon).

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat