MA
m. adj. | ||
m. adj. Mon. Ma germà.
COMENTARIS:
De vegades, i recollit per tot arreu, l’adjectiu possessiu femení ma substitueix el masculí mon.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Miralles Eloi Fem pinya, p 32: «En una carta que ens adreçà Emili Miró fa uns anys afirma “Sobre allò que et vaig dir dels castells de l’any 1920... he parlat de nou amb ma germà i va anar així... pujaren a segons l’Anton de l’Escolà i ma germà Magí” ».
DCVB. 1. MA adj. possessiu, forma femenina de mon. A Sant Llorenç de Morunys, Igualada i Lleida, havem registrat la forma ma germà, masculina, per analogia de ma germana, femení.
