f. | zool. caract. medic. | |
1. f. zool. Mamífer carnisser de la família dels mustèlids, espècie Mustela vulgaris.
2. f. caract. Persona llesta, espavilada.
3. f. medic. Sangtraït.
1. f. zool. Mamífer carnisser de la família dels mustèlids, espècie Mustela vulgaris.
2. f. caract. Persona llesta, espavilada.
3. f. medic. Sangtraït.
Jordi Llavina a el3deVuit 30/5/2025: «Mostela. Hi ha moltes persones que duen la pell i l’ànima de la faula d’Isop. Explica el grec que aquest animal un dia es va esquitllar dins l’obrador d’un ferrer i es va encapritxar d’una llima. Va començar a llepar-la, i s’anava ferint, cada vegada més, la llengua, que li va quedar tota ensangonada. Però la mostela es pensava que feia mal a la llima, sense veure que se’n feia ella mateixa. Hi ha persones -jo n`he conegut dues o tres- que estimen com la mostela estimava la llima.
Vidal Valenciano G. Rosada d’estiu, p 45: «Si... no hagués estat més viu que una mustela».
DCVB. MOSTELA f. || 1. Mamífer carnisser de la família dels mustèlids, espècie Mustela vulgaris, d'uns 25 cm. de llargària, cos llarguer, potes curtes, pèl bru rogenc amb les parts inferiors blanques; és animal molt viu i lleuger i s'alimenta de mamífers i aus casolanes. || 2. Peix sense escata, d'uns sis pams de llarg, que té la boca col·locada a la part inferior del cap, de manera que per a fer-ne ús ha de posar-se boca per amunt. || 3. Sangtraït; taca negrosa produïda per extravasació de la sang a conseqüència d'un cop (Vic, Camp de Tarr., Tortosa, Mall., Men.).
DIEC. MOSTELA 1 f. Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, amb el cap allargat, les potes i la cua curtes, de color vermellós i blanquinós, molt actiu, que es nodreix de petits mamífers i habita l’hemisferi nord (Mustela nivalis). 2 f. Persona llesta, viva, eixerida. La Maria és una mostela, no l’enganyaràs pas. 3 f. Sangtraït. Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell provocada a conseqüència d’una pessigada.