MANILLA
m. | joc. castell. | |
1. f. joc. Joc de cartes jugat entre dues parelles, en què la carta de més valor és el nou (anomenada la manilla).
2. f. pl. castell. Grup de castellers que, situats sobre el ↑folre, dona suport a terços i a quarts en construccions castelleres excepcionals.
COMENTARIS:
El joc de manilla ha estat el més popular en els cafès penedesencs al llarg del segle XX.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major Vilafranca, p 132: «Manilles: En lèxic casteller, dit d’un reduït grup de persones que sobre el folre dona suport a terços i a quarts en aquelles construccions castelleres excepcionals que ho precisen i que durant el segle XX han estat només la Torre de Nou i el Pilar de Vuit».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB 3. MANILLA f. Joc de cartes en què la carta més alta és el nou (el qual s'anomena també la manilla). Generalment juguen dos contra dos, però hi ha la manilla barrotada, en què cada jugador juga pel seu compte. Jugadós de manilla l'escala van baixant, Milà Rom. 285.
DIEC. MANILLA1
1 f. Anell de ferro que es posa al voltant d’un puny unit ordinàriament per una cadena o barreta amb un altre posat a l’altre puny. 2 f. Braçalet . Objecte d’ornament en forma d’anell que es porta a l’extrem inferior de l’avantbraç envoltant-lo. 3 f. Maneta d’un rem. 4 f. pl. Grup reduït de castellers que, situats al nivell dels terços i pel damunt del folre, serveixen de suport als quarts.
DIEC. MANILLA2 1 f. Botifarra 3 . Joc català de cartes, jugat entre dues parelles, en què cada jugador rep dotze cartes i pot triar trumfo rotativament i tots estan obligats a servir i matar la carta de l’adversari.Jugar a la manilla. 2 f. Carta del número nou, en el joc de la botifarra o manilla. Tenir totes quatre manilles.
