MERCOC
m. | bot. alim. | |
m. bot. alim. Fruit comestible del ↑mercoquer (Armeniaca vulgaris).
COMENTARIS:
Aquest mot és el resultat de l’acció d’uns quants fenòmens fonètics: palatalització, monoftongació, afèresi i nasalització, com podem veure en les etapes de la seqüència albercoc > aubercoc > ubercoc > bercoc > mercoc, i tot i que aquesta darrera sigui la més estesa, de totes en resten traces vives en algun punt de la comarca i, fins i tot, amb una solució que n’és fora: l’↑embercoc, viu al Vendrell.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. MERCOC m. Albercoc (Vilafranca del Penedès, segons Griera Atlas, carta 56).
Informant Josep Rovira Casas de l’Ordal: mercoc ‘albercoc’.
CITACIONS LITERÀRIES:
ONOMÀSTICA:
Renoms
«Bercoc», a Ferret Motius Ribes.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. ALBERCOC m. || 1. Fruit de l'arbre Armeniaca vulgaris.
