m. | bot. | |
m. bot. Altre nom penedesenc de l’arbre fruiter albercoquer (Armeniaca vulgaris)
DCVB. MERCOQUER. M. Albercoquer (Vilafr. del P., segons Griera Atlas, carta 57).
Toponímia
«Sínia del Bercoquer»: Carbonell Virella Noms lloc Vilanova, p 66.
DCVB, ALBERCOQUER m. bot. Arbre de la família de les amigdalàcies: Armeniaca vulgaris Lamk, Se fa de 3 a 6 ms. d'altària; té la soca llisa; fulles oval-cordiformes, acuminades, doblement dentades, no peloses, subcoriàcies, de peciol glandulós; flors blanques o rosades, precursores de les fulles, solitàries o geminades; calze acampanat, purpurascent, caduc; fruit (albercoc) globulós, pubescent-vellutat, carnós, suculent, ordinàriament groc o amb una part vermella, i solcat per una regata des del capoll fins a l'ull; el pinyol és ovoidal comprimit, llis i carenat. Floreix en el març i el fruit madura entre el maig i el juliol. Se fa per cultiu a totes les nostres comarques, i tant l'arbre com el fruit té diferents qualificatius segons la varietat de forma, grossària i gust del fruit.