MARENT
m. | ||
m. A Vilafranca, ambient d’agitació entre persones, amb mala maror i a punt d’arribar a les mans.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Llorens Ben nascuda, p 247 «Mots purament de Vilafranca que també diu són: ... marent equivalent a agitació, garrotades o simplement fot-li».
Tothom 27/11/1969 «marent: pegar a algú, agitació».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB MAROR f. || 1. Agitació de la mar. || 2. fig. Agitació de l'esperit, sia per baralles, sia per irritació, disgusts, etc. (or., occ., bal.). «En aquella casa hi ha una maror, que es menjarien els fetges». «A l'Ajuntament hi ha hagut molta maror». Posar maror entre veïns: enemistar-los, posar-hi baralles (Vallès, Penedès). || 3. fig. Conjunt de persones o coses en moviment; remor confusa de baralla, de protesta, de crits d'indignació, etc..
DIEC MAROR 1 1 f. Mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 metres. Ja en temps de bonança, ja en temps de maror. 2 1 f. Remor confusa de baralla, de protesta, de crits d’indignació, etc. Quan ronca la maror de la batalla. 2 2 f. Malestar, discòrdia, mal humor, entre dues o més persones. A la feina hi ha maror.
2 3 mala maror Maror 2 2 .
