MATÓ
m. | alim. | |
1. m. alim. Llet cuallada per mitjà del suc d’herbacol.
2. m. alim. Mató de Montserrat. Producte tradicional del mercat matutí de Montserrat, fabricat i venut per pageses del poble de Marganell.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Griera Feines costums: MATÓ «Llet presa per mitjà del suc d’herbacol. No arriba a tenir la consistència del formatge» (Vendrell, Vilafranca).
Griera Feines costums: MATÓ DE MONJA «Mató que es prepara posant la meitat de llet i la meitat d’aigua en un caçó, pot o olleta. Es cou una bona estona, després d’afegir-hi llimona i canyella, i finalment, midó de coure, per a lligar-ho i fer-ho tornar espès. Es treu del foc i es remena contínuament amb una cullera, i després es porta al motllo, fins que es refreda» (... Vilafranca).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. MATÓ m. || 1. Massa pastosa blanca que resulta de la coagulació de la llet o del xerigot per mitjà d'herba-col (or., occ.). Hi ha dues maneres de fer el mató: a) Fan bullir la llet, i en treure-la del foc hi tiren el suc d'herba-col; la llet es pren, la posen dins un drap penjat pels quatre cornalons perquè s'escorri, i quan n'ha sortit el xerigot, resta fet el mató.—b) Fan bullir el xerigot posant-hi herba-col, i en prendre's, és el mató. || 3. Mató de monja: mató que es prepara posant la meitat de llet i la meitat d'aigua en un recipient, afegint-hi llimona, canyella i midó, coent-ho una bona estona, remenant-ho després amb una cullera i posant-ho en el motlle fins que es refreda (or.).
DIEC. MATÓ 1 m. Massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part caseosa de la llet.
