MATA
f. | bot. | |
f. bot. Nom genèric per a les plantes llenyoses que treuen branques a prop de terra com la farigola o el romaní.
f. Conjunt dens d’alguna cosa. Mata de cabells.
f. bot. Llentiscle, arbust comú a les màquies i garrigues penedesenques (Pistacia lentiscus).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Virella Mata, coscó i bargalló : «Les plantes han originat topònims al Penedès, entre les quals cal esmentar la mata... noms vulgars que en altres regions dels Països Catalans són conegudes per llentiscle... denominacions desconegudes a les nostres contrades i que, per tant, no han originat cap topònim.»
Mestre Raventós Avifauna Roqueta, p 239: «llentisc o mata (Pistacia lentiscus».
Miret Mestre Ribes paraules: «mata per llentiscle».
Parés Parla col·loquial, p 36: MATA. Variant de llentiscle. Expressió popular. «Al massís del Garraf creix la mata molt ràpidament.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Borrego Penedès llegendari, p : «”La bruixa de la Mata”. La Mata és una masia situada a peu de carretera, entre Vilanova i Sitges... Deu el nom a un magnífica exemplar de llentiscle de mida arbòria, una planta que normalment assoleix port arbustiu i que és coneguda al Garraf amb el nom de mata.»
Cruañes L’Arboç, p 64: «Mata (Pistacia lentiscus). Bosc del Papiol i Pont de Ferro.»
ONOMÀSTICA:
toponímia
Selfa Onomàstica Vespella, p 54: «Les Mates. Terreny boscós i feréstec que als anys cinquanta s’utilitzava com a conreu».
Base de dades del Grup de Toponímia de l’IEP:
· Coma de la Mata, a Ribes.
· Font de la Mata, a Albinyana, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Sitges.
· La Mata, a Mediona, Ribes i Subirats.
· La Mata Grossa, a Canyelles.
· Mas de la Mata, a Terrassola i Lavit.
· Mata de l’Arboçar, a Avinyonet.
· Mata de la Garriga, a Olèrdola.
· Muntanya de la Mata, a Sitges.
· Pou de la Mata, a Sitges.
· Puig de la Mata, a Font-rubí.
· Turó de Mata Rodona, a Olivella.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. MATA f. || 1. Planta de tronc curt que treu branques prop de terra. || 2. a) Planta terebintàcia de diferents espècies del gènere Pistacia, i especialment la Pistacia lentiscus, arbust de plantes tortuoses, fulles petites paripinnades de vuit fulloles allançades amb el peciol alat, flors purpurines dioiques apètales, i fruit en drupa; abunda pels camps incultes, sobretot de les Balears, on forma les garrigues del pla. || 3. Conjunt de pèls, especialment de cabells o barba.
DIEC MATA 1 1 f. Planta més o menys llenyosa, baixa, de tronc curt que treu branques prop de terra, com la farigola o el romaní. Una mata de farigola, d’espígol. 1 f. Conjunt dens d’alguna cosa. 2 2 mata de cabell [o mata de cabells] Cabellera 1 1. Conjunt dels cabells d’una persona, especialment quan són molts i llargs. 3 f. Llentiscle. Arbret o arbust perennifoli de la família de les anacardiàcies, d’olor resinosa, amb les fulles pinnaticompostes coriàcies, les flors verdoses i vermellenques en denses panícules axil·lars i els fruits en petita drupa, de primer vermells i finalment negres, comú a les màquies i garrigues de terra baixa (Pistacia lentiscus).
