Fon.: [‘meɲʒəfəs’tucs]
m. i f. caract. Menjamiques, persona que menja poc i maniàtica en el que menja.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aguiló Dicc. MENJA-FESTUCHS. (Torredembarra): menjamiques.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. MENJAFESTUCS m. i f. Menjamiques (Tarr., Valls).
DIEC. MENJAFESTUCS m. i f. Menjamiques. Persona que menja poc i només determinades coses.
© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014