MEU MARRAMEU
onomat. | zool. | |
onomat. zool. Mimologisme del crit del gat.
COMENTARIS:
Encara que sovint els gats escurcen el crit i només en sentim la primera part, n’hi ha prou per a convenir que els animals de casa nostra participen d’un propi “parlar penedesenc” i, en podem estar segurs, si algun gat miola amb una i intercalada, és que és foraster.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Marrugat Onomatopeies, p 385: «els animals de casa nostra «parlen» diferent dels de qualsevol altra i, per això, els nostres gossos i gats diuen meu i bup, allà on els forasters poden dir miau i guau.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Bertran Meu carrer, p 27: «El pati romania gairebé desert, llevat del xivarri dels ocells i les corredisses i marrameus dels gats, amos i senyors del clos»-
Marrugat Narracions llegendàries Penedès, p 188: «miolen en llengua forastera, a base de miaus en lloc dels mèus correctes i consuetudinaris.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. MÈU m. || 1. Crit del gat. «Sents quins mèus fa el gat?»
DCVB. 1. MARRAMEU o MARRAMAU m. || 1. Crit del gat (or., occ.).
DIEC. MARRAMEU 1 m. Crit del gat especialment quan està enfurismat.
