MONJOIA
f. | topon. constr. | |
1. f. topon.. Munt de pedres usat com a senyal o fita-.
2. f. constr. En alguns llocs del Penedès, altre nom de la barraca de pedra seca.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt Vocabulario viña: MONJOIA. Barraca. Refugi del pagès en cas de mal temps i, també, lloc per a guardar-hi els estris de treball (Olesa de Bonesvalls).
Sadurní Folklore 2, 57: «Barraca. A Olesa de Bonesvalls en deien monjoia»
CITACIONS LITERÀRIES:
Llorens Com han estat, p 299: «Pertot arreu ens agrada deixar una reguera d’excrements verbals que vaig assenyalant, com monjoies, el pas dels catalans».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCBV. MONJOIA f. || 1. Munt de pedres posat per indicar un camí o una partió de terreny.
