CAPBUSSONER
m. | zool. ornit. local. | |
A Creixell, nom que s’aplica a dues espècies de corbs marins pel costum d’enfonsar-se en recerca de peix (Phalacrocorax carbo i P. aristotelis).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Domingo, Ocells, 31: «Cabussoners (El Creixell), Corb marí gros i corb marí emplomallat. Phalacrocorax carbo i P. aristotelis (es confonen totes dues espècies».
Ortega, Dicc. ocells, 57: «Phalacrocorax carbó carbó... Corb marí gros, corb de mar, cabussoner, corba marina grossa, cormorà, carpetassa.»; «Phalacrocorax aristotelis desmarestii... Corb marí emplomallat, corba marina emplomallada, cabussoner, corb marí, cormorà, carpetassa.»
Salvadó, Recull, 197: Corb marí Phalacrocorax sp. (Creixell) «aquest ocell mentre neda, de cop s’enfonsa per pescar algun peix.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. CORB. m. 2 1 corb marí Ocell de la família dels falacrocoràcids, de mida grossa, amb el cos, el coll i el bec llargs i de coloració fosca. 2 2 corb marí emplomallat Ocell de la família dels falacrocoràcids, d’uns 76 centímetres de llargada i de plomatge negre amb un plomall verdós al cap durant l’època de zel (Phalacrocorax aristotelis). 2 3 corb marí gros Ocell de la família dels falacrocoràcids, que arriba a fer 91 centímetres de llargada i es caracteritza pel plomissol blanc de les galtes sobre el plomatge negrós (Phalacrocorax carbo).
