MIXÓ MOIXÓ

fig.

ornit.

Fon.: [mi’ʃo] [mu’ʃo]

1. m. ornit. Ocell petit.

2. m. fig. Membre viril.

COMENTARIS:

Si bé el lingüista Antoni Griera situava moixó a Vilanova i la variant mixó al Vendrell i a Vilafranca, hem pogut recollir exemples de les dues variants per tot el Penedès i se’ns fa impossible de dibuixar una isoglossa que les separi.

INFORMACIÓ LÈXICA:

Mestre Raventós Nom ocell forma figurativa, p 107: «moixó s’usa com ocell de dimensions petites i en diminutiu i vulgarment emprem moixonet d’un ocell molt petit i en singular i fig. també eufemisme per a designar el membre viril a l’igual que ocell, ocellet, pardal, etc..»

EXEMPLES:

«Aquest moixó té l’ala trencada.», a Parés Parla col·loquial: p 36.

CITACIONS LITERÀRIES:

Bertran Meu carrer, p 25: «a la més mínima li dedicaven aquella cantarella: “Jaume, petaume, cua de mixó...»

LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. 2. MOIXÓ m. I. || 1. Ocell en general, i especialment els petits (or., occ.).

DCVB. MIXÓ. m. ‘ocell’ (Ponts, Tamarit de la L., Balaguer, Pla d’Urgell, Segarra, Conca de Barberà, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr.).

Política de privacitat